Com ajudar als catalans a l’exterior per tal que puguem votar
Aquestes no seran unes eleccions normals. Prou que ho sabem els uns i els altres; els del sí i els del potser. Els del “mai de la vida”, també.
Fa molts mesos que comptem vots. Mirem els rengles dels partits (nous, tradicionals o en transformació) a tota hora, bo i buscant un senyal que ens ajudi a preveure el que pot passar l’endemà de la contesa electoral. I ens perdem en tota mena de cabòries imaginant quants vots poden passar d’una banda a l’altra en funció dels vents que bufaran en el decurs de la campanya, dels disbarats que haurem d’escoltar, dels aurguments de la il·lusió o de la manca aparent de raons per mantenir-nos en un estat que no engresca gairebé a ningú.
De fora estant, l’angúnia davant les dificultats per votar es veu agreujada per l’aparent manca de resposta dels catalans en general; tot i la importància del moment històric que vivim, sembla talment que els nostres vots no calguin per a res. Fa prop més d’un any hom parlava de 230.000 catalans censats a l’exterior, 178.000 dels quals tindrien dret a vot el proper 27 de setembre. Però aquelles persones amb experiència sabem perfectament que les paperetes arribaran tard. És una situació tan delirant que ni tan sols cal debatre’n les raons (manca de voluntat política o administrativa, les limitacions de personal a les ambaixades i consulats, el sistema de recollida de vots…). El cas és que hi ha un segment molt important de la societat catalana que no podrà exercir el seu dret fonamental democràtic a decidir el futur del país. Per acabar-ho d’adobar, les persones que encara mantenim el nostre darrer veïnatge a l’estat (i no pas a Catalunya) ni tan sols tindrem el dret a l’enrabiada de veure arribar les paperetes un parell de dies després de les eleccions.
Davant d’aquesta situació calen solucions imaginatives i solidàries. Aquí us en deixo una: apadrineu un català a l’exterior, i doneu-nos veu el 27 de setembre. Cerqueu un / una abstencionista i proposeu-li que voti en nom d’aquells que no ho podrem fer. Perquè cal fer les coses ben fetes, doneu informació a la persona que votarà en el nostre nom. Digueu-los qui som, on vivim, quin és el nostre DNI… i expliqueu-los per què no podem votar. Feu-los saber que nosaltres ens haurem d’abstenir per força, i que els demanem que acceptin un canvi de papers. Ells votaran el que nosaltres els diguem que votin (per l’acció dels nostres padrins), i nosaltres ens abstindrem en el seu nom.
Si esteu interessats a donar-nos un cop de mà (a donar-vos-el vosaltres mateixos i a donar-lo al país), poseu-vos en contacte amb parents o amics que visquin a l’estat o a l’estranger. A ben segur que us ho agrairan de tot cor.
Ara és certament l’hora. Hi tenim dret a ser-hi tots, no trobeu?