24 de maig de 2006
Sense categoria
2 comentaris

Felicitats, Elisenda, Paco…

Aquest dimarts, 23 de maig, Ràdio 7 Vallès, la ràdio de Granollers, ha fet el 25 aniversari. És evident que l’ampli programa de celebracions, actes commemoratius i altres "festejus" demostren l’interès que l’Ajuntament de la ciutat té envers el que va ser el primer mitjà de comunicació audiovisual granollerí.

Ironia. Els 25 anys de l’emissora no han merescut més que una nota de premsa del Consistori que, malgrat els esforços dels professionals del gabinet de comunicació, no pot amagar qui és la germaneta pobre.

Perquè parlar del 1995 com a punt de rellançament quan realment va significar la mort d’un model de ràdio, de servei, d’entorn, em fa pena. Que un ajuntament s’engresqui perquè la seva emissora fa radio fòrmula, m’entristeix. Que no es reconegui que amb la TV la ràdio va passar a ser un mal a sostenir, és comprensible. Però que la nota acabi dient que la ràdio acabarà sofrint els canvis de la TDT sense presentar un idea de futur, quina serà la seva sortida, em sembla preocupant i irresponsable.

Jo sóc poc objectiu perquè per a mi Ràdio 7 Vallès, on vaig aprendre a fer retransmissions de futbol, té cares i noms. I no me la imagino sense elles. La primera cara es diu Elisenda Cuquet. La segona Paco Agudo. Ningú no els pagarà, no el que han fet per l’emissora, sinó per ensenyar la feina a molts joves vallesans. Joves nous periodistes que han complert la beca universitària al costat d’estrelles de TV3 però que només han après o han pogut aprendre l’ofici al costat d’aquests professionals.

Per això vull posar l’Elisenda i en Paco, com a exemples d’aquests 25 anys. De dedicació, de feina, com a exemple per als futurs periodistes.

  1. Deu ser una malura comuna als ajuntaments de la nostra comarca. Recentment s’ha commemorat el mateix aniversari de Ràdio Mollet. Les teves reflexions, es podrien aplicar només canviant el nom, a l’emisora molletana. Ara que està tant de moda això de la recuperació de la memòria històrica, perquè els ataca aquesta ammnèsia tan injusta com inexplicable ? Haurem de repartir cues de pansa, per a recordar els nostres polítics el paper que les nostres ràdios han tingut als darrers 25 anys, al servei de les nostres ciutats ?

    A què ve aquest oblit, aquesta agonia provocada per la manca d’inversions i de model alternatiu de futur ? L’aposta per les televisions no hauria de ser excusa. Ambdós mitjans han de ser perfectament compatibles i complementàries al servei de la informació de proximitat. Cal un nou reimpuls per les nostres ràdios i una mica de memòria per a reconèixer el paper de totes aquelles persones que s’hi han format i han esmerçat molts anys de la seva vida al servei del que ara sembla una utopia.

  2. Cada vegada més, l’obra d’Aznar, continuadora de la de Franco, continua fructificant. Revistes, ràdios, diaris, agències de publicitat, televisions… promocionen els toros, la fiesta nazi de la nació espanyola. Ara la volen exportar a Occitània, França, Rússia, Austràlia…

    Mots turistes venen a Barcelona per morbo, per curiositat o mig enganyats a veure torturar i matar bous, amb l’acompanyament teatral espanyol, espanyolista, elitista, carca….típic de la fiesta nazional.

    La plaça de braus de la Monumental, propietat del grup Balañá, guanya diners gràcies a els turistes que venen en autocars amb guíes turístiques inclosos.

    Si vols que això acabi, vine a la Manifestació ANTITAURINA  de diumenge 24 de setembre de 2006 a les 17.00 h front a la porta Gran Via-Marina de la Monumental.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!