Espores al vent

Hi ha una por ‘bona’ perquè és útil. És la que ens fa segregar adrenalina per ajudar-nos a fugir o a lluitar en moments de perill real. Es manifesta en el moment precís en què és necessària.

Hi ha una por equivocada, infundada, magnificada, utilitzada per alguns per manipular a favor seu i en perjudici de qui la pateix per coaccionar la seva llibertat en la presa de decisions. És una por sempre futura, d’allò que vindrà si… Aquesta por ens condiciona, ens doblega la voluntat i ens indueix a tolerar situacions inacceptables com a excusa de ser el mal menor, que com diu el concepte i de vegades oblidem, és un mal.

És un error no acceptar la por (No tenim por!) perquè si es nega, no es pot entendre com ens afecta, ni reconduir-la, ni gestionar-la positivament. Com totes les vulnerabilitats, és difícil admetre que som presos (mai més ben dit) d’aquesta por. És més fàcil reconèixer-la en els altres.

Així doncs, nosaltres la veiem en els nostres representants polítics en la relació que sostenen amb l’Estat. Ells no veuen -o no volen admetre- que estan clarament sotmesos al xantatge del govern de Madrid que els diu: ‘si no col·laboreu amb el govern més progressista de la història, vindrà l’extrema dreta i us esclafarà’. Així, amb l’excusa d’acceptar el mal menor, ens tenen a tots sotmesos al govern del PSOE que, amb l’excusa de no fer enfadar l’extrema dreta, cada vegada s’hi assembla més. Però els nostres representants, que tenen la responsabilitat de preservar la sobirania de les nostres institucions, no admetran mai que  col·laboren amb qui ens la vol prendre fent por. Ells n’hi diuen ‘pragmatisme’, ‘estratègia política’ o ves a saber quina altra justificació del mentrestant amb què s’empatollin en cada moment.

I NOSALTRES? Nosaltres també actuem o deixem d’actuar per atemoriment. En front la nostra indignació vers la seva actitud submisa amb el repressor, els que ens haurien de representar també ens venen a dir: ‘si no governem nosaltres, vindran aquells altres que encara us respectaran menys’. Aquest és el seu xantatge perquè els continuem votant. Amb l’excusa d’acceptar el mal menor, anem mantenint uns partits que hores d’ara s’han acomodat a les misèries de les despulles autonòmiques fins al punt que ja no sabem quina diferència faria si manessin aquells altres que se suposa que ens ha de fer por que guanyin. Si hem reculat amb la llengua, si hem reculat en la sobirania de les nostres institucions és perquè ens hi han portat pas a pas, amb cada decisió que han pres, amb cada renúncia acomplexada a exercir l’autoritat que els hem donat.

Quan votem per por, també nosaltres col·laborem amb el manteniment del règim mentre ens empatollem amb les excuses del mentrestant.