Espores al vent

Benvolguda Laura Borràs,

Com que estic convençuda que un dels grans actius que tenim al país ets tu, et voldria demanar que facis tot el que puguis per mantenir-te com ets. Ei, que no és tan fàcil com sembla! No tothom arriba a la política de la manera que tu hi has arribat: amb il·lusió per millorar la democràcia, per ajudar a alliberar el país. Al Parlament estaràs envoltada de gent que hi ha trobat un mitjà de vida perquè no saben fer gran cosa més, dels qui cobegen el poder per posar-lo al servei dels seus interessos personals, dels qui han anat escalant llocs fent carrera de la seva mediocritat; fins i tot trobaràs els qui troben en la política el medi per vomitar bilis, per escampar odi, per difamar, per mentir, per degradar, per destruir; els qui cerquen emmerdar-ho tot i tothom. Cercaran empetitir-te per fer-se la falsa il·lusió que ells són grans.

Per continuar sent com ets t’hauràs d’esforçar per preservar tot allò que et fa ser com ets, perquè si no, el ritme desbocat de la política ho malmetrà:  la teva xarxa d’amics, algunes estones per a tu.  Qui sigui que et porti l’agenda cal que tingui cura de preservar el temps de descans que nodreix la temprança: el país et necessita en bona forma física, mental i emocional. Amb la teva fermesa, representes una manera de fer diferent: propera i honesta, i en la manera ja hi ha el canvi que volem veure en la màxima autoritat del país.

Que no et robin el somriure de la revolta!

Pepi Oller i Comellas