Espores al vent

Pepi Oller i Comellas

19 de juliol de 2021
5 comentaris

APUNTS PER AVANÇAR

He llegit i escoltat persones de qui puc aprendre en relació al nostre procés d’independència i m’he fet aquests apunts que he interioritzat.✓

M’agradaria saber si els compartiu.

APUNTS PER AVANÇAR

– Ja vam decidir que volem ser independents. Ara som a la fase de fer la independència efectiva considerant totes les vies democràtiques possibles i sabent que ens trobem davant d’un oponent que està disposat a utilitzar la violència per retenir-nos.

– Cal avançar sempre. Repetir coses que ja hem fet seria un pas enrere. Cal canviar ‘Ho tornarem a fer’ per ‘Acabarem allò que vam començar’.

– Els problemes no es resolen sols, cal empènyer la història. Esperar només, o bé estar inactius no té cap sentit i tan sols ens fa recular a la deriva del corrent que l’oponent sí que genera.

– La realitat es crea cada dia. Som aquí per cada decisió que hem pres i ens hem de fer responsables de la part que ens toca. (Allò que pensàvem que mai ens podria passar, passa. De la mateixa manera, allò que semblava impossible es veu com a possible a mesura que fem passos per apropar-nos-hi).

– L’única via realista és l’anomenada ‘unilateral’, és a dir, la que no compta amb la col·laboració de l’estat, sinó amb la de fer efectiva la voluntat popular per mitjans democràtics.

– El que no sabrem mai són les conseqüències d’intentar allò que no hem intentat.

– La DEpendència de Catalunya vers el Regne d’Espanya té costos enormes i per sempre. Els costos que pugui tenir la INdependència són tan sols a curt termini i els beneficis perdurables.

– No podem prescindir de cap actiu polític.

– Cal sumar tanta gent com es pugui al projecte i això només es pot fer si avancem i tenim una estratègia en marxa. Com més decidits, determinats i ambiciosa la nostra lluita, més serem. També cal tenir en compte que alguns mai no s’hi sumaran fins que la independència ja sigui un fet.

– No hi ha cap lluita que sigui en va o merament simbòlica. El fet que l’estat estigui disposat a empresonar i inhabilitar gent, ja mostra que la lluita és real, ni que sigui per deixar clar on rau la sobirania del poder. Cal utilitzar la repressió de l’estat a favor nostre.

– Tenir la raó sol no et garanteix guanyar, cal persistir en la lluita.

– Per tal de recuperar la iniciativa, cal que no ens mirem tant Espanya i ens concentrem en nosaltres.

– L’atenció que destinem a l’EE ha d’obeir l’objectiu d’aprofitar les seves accions en benefici propi.

– Els costos i sacrificis que implica l’embat sabent que tenim un estat violent al davant no són obligatoris, però cadascú ha de ser conseqüent amb el grau d’implicació que es triï.

– És el moviment el que crea els líders i no a l’inrevés.

– La batalla es guanya abans de la confrontació, en la preparació.

– La presó i l’exili no hi són per dissenyar-nos l’estratègia sinó per ser-nos útils per a l’estratègia.

– Un cop sapiguem què hem de fer, no treu cap a res ajornar-ho.

– Més que ‘omplir el carrer’, cal mobilitzar-nos satisfactòriament.

– Cal tenir present, i fer valer, que som una minoria nacional, amb tot el que això significa.

– Cal repetir i repetir el nostre relat, que és veritat, per contrarestar el seu, que és mentida.

– Cal tenir en compte que sortir de les mans d’un maltractador (l’estat) té molts punts en comú amb superar la indefensió apresa: amb molta determinació i presa de consciència, creant xarxa de suport, atents a les excuses que ens posa la ment i de la temptació de creure’s la falsa reconciliació, fent llistat de línies vermelles d’actuacions que a partir d’ara no tolerarem, recuperant la confiança en un mateix i l’auto estima perduda, aprenent a decidir positivament, defensant el respecte per un mateix per sobre de fer-se el simpàtic, celebrant els propis èxits i sabent que la lluita per aconseguir la llibertat atreu la solidaritat i el respecte dels altres.

LES INSTITUCIONS I ELS PARTITS

– Tenint en compte que el govern només pot gestionar les despulles de l’autonomia i que els partits no tenen la capacitat de desbordar el marc institucional des de la institució, cal vetllar perquè facin tot allò que SÍ que poden fer, sobretot si només és a les seves mans fer-ho i no a les nostres.

– Cal protegir el nostre Parlament i no tolerar la tutela i les interferències per part de l’estat a través d’instàncies judicials si volem recuperar la seva sobirania, com a primer pas per ser independents. La batalla per la inviolabilitat parlamentària és i ha de ser una batalla estratègica.

– Intentar evitar el conflicte i la repressió és un error inútil. Una actitud mansoia i de cooperació amb l’estat tan sols els anima a continuar la repressió com a mètode que valoren efectiu per als seus objectius.

Les decisions polítiques les han de prendre els polítics, no els funcionaris de la cambra. En el fons, deixar-ho a les seves mans també és una decisió política.

– El nostre problema és amb el ‘deep State’ al qual fins i tot qui governa Espanya hi està sotmès o en forma part, tant si ho entenen com si no.

– Cal evitar el sectarisme de la política partidista que sovint perjudica la possibilitat de moltes persones d’aportar coneixement i talent al moment polític, ja que són descartades per prejudicis ideològics.

ELLS

– Tenen eines d’estat al servei de reprimir i imposar-se: exèrcit, diplomàcia, clavegueres, CNI, forces policials, tribunals amb jutges i fiscals hereus del franquisme, mitjans de comunicació, mecanismes legislatius i executius que possibiliten embargar, empresonar, encausar, sancionar.

– L’objectiu del seu atac: afeblir el moviment independentista fins a fer-lo desaparèixer; disgregar-nos, impedir la unitat estratègica, menystenir, ridiculitzar, desmoralitzar, instal·lar un sentiment d’impotència, repetir mentides per imposar el seu relat, afeblir la nostra identitat i cohesió social.

NOSALTRES

– Tenim la lluita a l’exili i el seu equip d’advocats, la justícia europea, el Consell per la República, els nostres representants al Parlament europeu, les delegacions del govern de la Generalitat, l’ Institut Ramon Llull, associacions d’empresaris, delegacions d’ANC i d’Òmnium, les institucions públiques: Generalitat, Parlament, ajuntaments. Ens tenim nosaltres mateixos: entitats de la societat civil organitzada i també iniciatives individuals. I tenim alguns mitjans digitals, les xarxes socials, internet.

– Cal unir forces de tots els agents. Sense una estratègia unitària nacional no es pot assolir l’objectiu.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Certament podem estar més o menys d’acord amb aquests apunts. Només modestament, vull fer esment del rigor intel·lectual de tots ells.
    Moltes gràcies.

  2. Gràcies per aquests apunts, que no són esborranys com podria semblar sino conclusions riguroses. En el día que la Ponsatí deixa el CxR fa falta més que mai corregir el rumb i avançar sense dubtes i recuperar totes aquelles persones que, ara mateix, estan perdent els ideals de la lluita continua tan necessària.

  3. Molt encertats i reflexionats aquests apunts: concrets i directes com si fossin aforismes. Tenen la virtud de posar en contacte una veu propera a la saviesa popular, amb la realitat política que vivim com a poble que té la voluntat clara de governar-se, però que li cal aprendre dels errors. Ens poden ajudar a centrar-nos en les actituds que promouen el trencament amb la dependència mental que sovint encara tenim com a súbdits, a deixar de banda actituds que entrebanquin la consecució dels nostres objectius, i a conèixer millor qui tenim al davant.
    Moltes gràcies

Respon a Salvador Campo Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.