El nostre es un país que en els darrers anys està perdent moltes oportunitats per seguir essent al capdavant de l’economia europea. Es cert que els governs centralistes de Madrid no han ajudat massa, però hauríem d’acceptar la part de culpa que sense dubte tenim. Aquest es el cas del “quart cinturó”. Tenim unes rondes
En els darrers 18 mesos he visitat l’illa de Mallorca en quatre ocasions en estades curtes de 3 a 5 dies i he arribat a la conclusió, una mica partidista, de que parlant en català i anglès quasi podem sobreviure sense problemes. Es cert que he estat sempre en pobles, Alcúdia, Sa Pobla, Artà, Pollença…,
En el Suplement Especial, titula "Un nou concepte de diari" i comença: "és la conseqüència i el resultat de llargs mesos de treball i el resultat d’una convicció profunda que compartim tots els que fem l’AVUI: oferir el millor producte i la màxima il·lusió als nostre lectors"…."La prioritat ja no pot ser la noticia, que
Aviat farà un any que a http://blog.pepcanals.com comentava el plaer que em suposa la lectura dels diaris els diumenges, sense preses, i escollint el que vull llegir amb tranquil·litat. Avui ha estat un d’aquests diumenges. Feia dies que no llegia “Cuaderno de Madrid” de Enric Juliana a “La Vanguardia.” En el d’avui hi ha una
Podem dir que el que ha fet la premsa ha estat tot just publicar la noticia i recollir les primeres impressions d’alguns polítics, sobre tot catalans. Però a continuació teniu un petit avançament del que ens espera en els propers dies. Para la comunidad catalana en Internet esta también es una mala noticia. Van
Ha estat un llarg i complicat camí però el final ha estat feliç, un pas més per la nostre normalització. Ahir es va confirmar la noticia, els catalans podrem fer servir el domini “.cat”, abans d’acabar l’any 2005. Ha estat per a mi una de les millors noticies des de que l’any 98 vaig penjar
Avui es la Diada Nacional de Catalunya, en els primers anys de democràcia era una Festa que anava acompanyada per multitud de quatribarrades en els balcons de molts pisos i cases de Catalunya. Aquesta costum l’hem anat perdent, en part per que ha deixat de ser una festa reivindicativa, en part perquè hem anat perdent
Avui, per uns segons, he pensat que la nostre llengua havia fet un pas significatiu, però no ha estat així. Com es habitual en aquesta època del any, a la meva bústia (física) han començat a arribar els fullets de propaganda, perquè acabem de gastar els quatre rals que ens queden després del estiu. El
Un jove de Manacor ha fet que després d’un quants anys en que no veia un partit sencer ho tornés a fer. Fa uns quatre anys un bon amic i gran contrincant a les pistes de tenis a finals del 80, em comentava que hi havia un noi de Manacor que seria una figura mundial.
Per què sempre tenim pressa i no sabem esperar el nostre torn? Des de ben petit els meus pares i també a l’escola em varen ensenyar que quan s’arriba en un lloc on hi ha persones que estan esperant per fer quelcom, el correcte es posar-se a la cua i esperar que sigui el teu
Hauríem d’aprendre a escoltar, pensar i, després, respondre. Sembla que la paraula “ART” està de moda. Fa uns dies en el “blog” castellà parlava del art de saber rectificar i avui aprofitant la lectura d’un article de Matthew Tree (Londres 1958) http://www.joanducros.net/corpus/Matthew%20Tree.html, en EL PERIODICO http://www.elperiodico.com/, vull exposar una situació en la que sovint m’hi veig