pepcanals

l'internauta d'Argentona

6 de gener de 2017
0 comentaris

El dolor: mites, realitats i solucions

AnysvsDolor Aquest es un resum d’un manual de salut per a la gent gran publicat per fatec (Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya) i publicat per l’Obra Social «la Caixa».

Segons el pròleg del dr. Antoni Salvà, director de la Fundació Salut i Envelliment de la UAB, el dolor és una experiència subjectiva, personal i desagradable.

Deia el poeta i filòsof italià Dante Alighieri que aquell «qui sap de dolor, tot ho sap».

Cada persona aprèn el significat del dolor per la seva experiència personal.

L’Associació Mundial de l’Estudi del Dolor (IASP) el defineix de la següent manera:

«El dolor és una experiència sensorial i emocional desagradable, associat a dany tissular, real o potencial, o descrit en termes de dany».

Dolor és el que la persona diu que és.

El dolor es compon de dues vessants: una física i una emotiva.

Un exemple es quan un net petit cau, els primers cops no acostuma a plorar, però després plora fins i tot sense haver-se fet mal. Plora perquè el sistema límbic, de forma inconscient, ha registrat que el fet de caure i fer-se mal provoca l’atenció dels adults, el sistema límbic fa augmentar la sensació que arriba al tàlem, i el nen plora.

Amb aquest exemple veiem que molta sensació del dolor que tenim l’hem après de manera inconscient. El nostre cervell ens «enganya» fent que notem un dolor que no té cap origen físic.

Per tant, el dolor es difícil de definir, té un component molt personal, emocional i cultural.

Veiem a continuació alguns mites i llegendes.

«El dolor és el teu enemic» Fals, el dolor és la manera que té el cos de avisar-nos, quan alguna cosa necessita atenció.

«Si et fas gran tindràs més dolor» No hem de patir dolor per fer-nos grans, patim dolor arran de les malalties, lesions o per una modulació del dolor incorrecte.

«Les persones grans aguanten més el dolor que les joves» Les persones senten el dolor independentment de l’edat.

«Les persones grans no suporten els calmants forts» Cada persona es un mon i el metge trobarà el medicament que més s’ajusti.

«No tinc dret a queixar-me del meu dolor» Tothom, tothom té dret a queixar-se.

Ser una persona gran no treu cap dret.

«El dolor no més es cura amb pastilles» Doncs no només es cura amb pastilles.

Classificacions i tipus de dolor

El dolor es pot classificar segons tres formes diferents:

1) Segons la seva etiologia (d’on provè): inflamatori, postquirúrgic, mecànic, etc.

2) Segons la regió afectada: cervical, lumbar, abdominal, etc.

3) Segons la seva temporalitat: continu, episòdic, etc.

Però els dos grans grups són: l’agut i el crònic.

Dolor agut: És el que apareix de forma sobtada, malgrat també li afecta la part emocional, no passa tant com en el crònic.

Dolor crònic: El defineixen com el que dura més d’un mes.

Dolor somàtic: És el que apareix quan un estimul de caire dolent per la integritat física excita els receptors nociceptius dels músculs i de les vísceres.

Dolor neuropàtic: És el resultat de l’afectació dels nervis perifèrics o bé centrals.

Dolor piscogènic: Apareix, es perllonga o s’augmenta per causes de tipus psicològic, mental, emocional o de comportament.

Quan anem a veure un metge o professional de la salut es molt important la descripció que fem.

Cóm es el dolor? A on es troba? Quan apareix o ha aparegut? Què el provoca?

Està clar que el dolor pot tenir una influència en el nostre devenir diari, en el cas del crònic té aspectes molt clars en el nostre estat d’ànim, fent-nos sentir més tristos, desanimats, amb baixa autoestima.

La prevenció

El repòs i no no moure’ns ens és beneficiós? De cap de les maneres!

Caminar, treure el gos a passejar, fer natació, fer senderismes, etc, són activitats que ens poden ajudar, i molt, a mantenir-nos actius i alleugerir el dolor.

Malgrat sortir de casa es el més recomanable a casa podem fer una taula d’exercicis senzills de tot el cos i no ens portarà més de 20 minuts.

Cervicals: La barbeta al pit i tornar a la posició inicial; portar l’orella a l’espatlla de forma lenta.

Espatlles i braços: Aixecar i baixar les espatlles, fer rotacions, portar la ma al sostre, flexionar els colzes, portar la ma al clatell i l’altre a l’esquena, obrir i tancar les mans.

Tronc: Asseguts en una cadira sense recolzar-nos posar les mans a la cintura i portar el tronc cap endavant i cap enrere. Agafant amb una ma el braç fer rotacions.

Cames: Asseguts estendre els genolls, separar els peus alternativament, dempeus fer esquats (com si volguéssim asseure).

Peus: Asseguts aixecar la punta dels peus i baixar, el mateix amb els talons.

Tot ha d’anar combinat amb bones postures i caminar unes 10.000 passes al dia.

SALUT PER A TOTHOM!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!