Tornem a començar…
Deixa un comentariSet del matí, despertador, sense desdejuni, una dutxa ràpida, un maquillatge suau.
Em vist tota il·lusionada. Huit i trenta del matí, eixim cap al H.Clinic, primer analítica, psicooncologia, oncòloga. Entre a la consulta d’onco i el cor se me n’eixia, m’assente…les paraules de la doctora…Pepa com et trobes?……
…”Asustada”, esta va ser la meua resposta. Bueno, la notícia no va ser la millor.
Hui havia de començar una químio de manteniment, però no ha pogut ser, després de sis sessions de químio el tumor s’ha fet una miqueta més gran.
Una altra vegada, em quede de pedra, a l’instant reaccione i me’n dic….PEPA NO T’ESFONDRES, HO ACONSEGUIRÀS!!
Dimecres vinent em faran una altra broncoscòpia..prova realment desagradable, però tot anirà bé.
Em pregunte…el cos humà molt pot resistir?? pensava que era dèbil però ja em considere forta…m’he proposat viure i ho aconseguiré…
Et llegesc amb admiració. Com una lliçó de vida, de coratge,
de tant optimisme per la vida. Em sorprenen les imatges literàries,
belles i contundents. Crues. Molts ànims.
Un magnífic bloc, amiga Pepa.
He mirat d’escampar-lo per la xarxa perquè molta gent el visiti.
Suposo que no cal que et digui que NO ESTÀS SOLA.
Un plaer i un honor, haver-te conegut…
La meva àvia sempre deia. “tenim la vida a l’encant”. I jo dic “l’encant, es tenir la vida a l’encant i tenir l’encant de voler viure-la”.
Com diu el Blesa “ho aconseguirem segur”. Una abraçada
Jo, com el Selva i el Blesa ….. ”ho aconseguiràs, segur”. I la poesia de Maria Josep Escrivà, de la Safor:
Ben protegits encara per la son,
covats entre silencis d’hivernacle,
plançons, neguits, anhels i tant demà
a punt d’obrir els ulls.
i veure cel
i beure llum
i engolir aire
i dia a dia recompondre els solcs
una mar onejant de vida nova.