
Què passarà?
Deixa un comentariLa pregunta del dia a dia.
Uns dies pense que estic bé, reaccione i tot es confon.
Ganes de viure però m’esfondre, dia sí, dia no, algú conegut se’n va.
A les acaballes de març parle amb una amiga del face, ella iguial que jo lluitava contra el càncer. Vaig estar uns dies sense saber d’ella per motius personals meus.
Dilluns a la nit, li vaig escriure i en no contestar-me vaig anar al seu mur i la sorpresa fou gran…..molts de condols.
Enraone amb el seu marit i em va dir que hi havia faltat el tres d’abril.
Una altra víctima d’este mal tan gran. Sent un gran dolor per tots aquells que se’n va anar i pels que lluitem dia a dia sense saber al final del tunel què hi haurà.
Ningú no pot saber el que es sent quan tanques els ulls cada nit i dius tinc càncer…només els que ho patim, és una angoixa que t’opremeix, m’esforce per no plorar a cada moment……….il·lusions trencades !
Molt sentit. Senzilla expressió d’una pèrdua amical.