No sóc com abans…
Deixa un comentariVa sonar el meu nom per la megafonia, em vaig acostar a la porta, es va obrir…..cadires i butaques, parells d’ulls tristos amb mirades perdudes.
Em vaig assentar i passe a ser una més. Em vaig sentir perduda, la vista borrosa i la veu entretallada, a penes podia engolir saliva. A la poca estona el verí va començar a viatjar per les meues venes, el rubor per la meua cara i cos..a poc a poc tot anava canviant.
Hui després de sis sessions no sóc la mateixa d’abans, em canse, tremole, no tinc força…lo pitjor, el patiment d’este pobre cor, va riure per fora però plora per dintre….no sóc com abans.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en General el 29 de novembre de 2016 per pepa