Un afecte especial i un projecte en marxa
Deixa un comentariAquest estiu vaig conéixer una persona, a poc a poc es va convertir en algú de la meua família, comencem un (projecte) junts. Només diré que en la seua trajectòria professional fet guanyar 3 Baldiris Rexach als centres on ha exercit.
Setmanalment passàvem unes quatre hores reunits a la vesprada, lihe pres un afecte especial, tant a ell com a la seua parella, em mimen i em cuiden com si fóra la seua pròpia filla.
Fa com uns quinze dies que, per motius personals, no vaig poder reunir-me amb ell.
El diumenge passat va sonar el meu telèfon, en veure el seu nom me’n vaig alegrar, pensava que m’anava a dir sobre la cita d’este dimarts dia tretze , però no!……….la sorpresa va ser gran, estava ingressat en l’hospital LA FE nova, des del dia huit.
Eixe mateix dia, a la vesprada, passàrem a visitar-lo i la meua sorpresa va ser molt gran…El diagnòstic no sembla gens bo, proves i més proves…tot apunta a un càncer de pulmó.
Com jo mateixa.
Casualment la vida m’acosta a esta persona, parle amb ell diàriament, ja que jo també estic en proves esta mateixa setmana i no puc visitar-lo, puix el meu tractament està fallant i cal canviar-lo….puc dir que em sent contenta..F. em diu en anar-nos-en AAIIII PEPAAAA lluitaré contra esta malaltia, hem d’acabar (el projecte en marxa), quan l’escolte dir-me amb veu alta….QUINA ENERGIA TENS, EM DÓNES VIDA en L’ESCOLTAR-TE !….em sent afortunada de poder ajudar algú, i que tot siga més suportable…
Endavant!
Podem caure, però ens hem d’alçar per fer possible moltes coses. I per veure el somriure de les persones estimades, i el nostre al mirall…
Ben sovint el tractament no surt com voldrien els metges, però malgrat tot, hem de tenir esperança… i molta paciència. A vegades pot haver-hi més d’una bona sorpresa!
Jo avui he tingut la 2a sessió d’aquesta tanda de quimioterapia (des de febrer de 2013, porto 30 sessions, en 4 tandes). El meu organisme fins ara ha respós bé a la quimio. Passa que després d’uns quatre messos de la tanda, els nòduls tornen a sortir o es fan més grans, quan normalment diuen que haurià de passar un any per recaure. Ara, encara que sigui vegà, deixarè de menjar fruita, aviam si tallant el sucre i bevent més aigua les cèl·lules malignes tenen més dificultats en la seva reproducció
Jo vaig tenir un càncer de colon (“neoplasia de recte T4N2M1”) amb metástasi pulmonar, i després d’un tractament amb quimio, vaig ser operat del colon, amb ileostomia (la “bossa” on van les femtes) de protecció. Em van tornar a operar per tancar la ileostomía, i tot ha anat molt bé (s’ha format una petita hernia, però si no dóna més problemas, millor no tocar). La metastasi pulmonar no acaba de desapareixer, i de tant en tan surt en algun PET TC alguna lesió al ronyó i, al darrer fet el noviembre, a la cadera. També he rebut tractament radiològic als pulmons.
Dóno gràcies a Déu per cada instant que puc gaudir de la vida, pel regal que rebo d’ell (m’ha anat molt bé la oració, i l’escalf i l’amor que he trobat en els germans i germanes de l’església on em congrego, i també en la familia). En el meu cas, crec que pateixen més les persones que tinc al meu costat que no pas jo mateix (encara que aquest fet no haurià de ser una carrega de culpabilitat).
Rebi una abraçada amical, i que Déu la beneeixi. Prego per vostè i el seu cas.
Atentament
Joan Rosique
“Jehovà, Déu meu,
he clamat a tu, i m’has donat remei”
Salm 30:2
Pepa, em sap greu. Pareix que quan algú pateix d’alguna malaltia, de sobte pel teu volktant hi ha gent coneguda o que estimes, que també la té i plegats ens ajudem, ens parlem amb esperances i sempre, sempre, mirant endavant. No sé per ací abaix, però el solet ens ha visitat durant aquests díes i amb temperatures de primavera/estiu. Ramblejar ha estat un gaudi ahir dia de Sant Esteve.