El bloc de Pepa Leyda i Salvà

No oblide quan contemplava la lluna en dies de tardor, darrere el vidre la caiguda de les fulles. Els meus ulls plorosos. El jardí en silenci, ma vida era formosa. Ni llampecs ni tempestes eren afronts…Al meu jardi i hort tot era joia!!..Jo estava allà…

Hui el silenci ha recorregut el meu cos, ha navegat per les meues artèries, li ha parlat a mon cor i s’ha refugiat al meu estòmac i, des d’allà, va tornar a mon cervell…calle en la foscor de la nit.

El silenci és OR.