Va ser un plaer compartir amb les famílies allò que ens preocupa del desenvolupament dels nostres infants. Sovint, la tasca de ser pares és acompanyar el desenvolupament, i no pas forçar-lo. Per acompanyar hi ha dues coses fonamentals: respectar els ritmes i necessitats, i donar exemple. Això que podria semblar molt senzill, la societat, de vegades, ens ho posa una mica més complicat; però amb paciència (que significa que confiem que un succés passarà) i afecte incondicional (vés, la definició de ser pares i mares!) ens en sortirem.
Us deixo aquí la presentació: 3 Desenvolupament
I també aquesta foto que va sortir a la xerrada, i quan la vaig trobar em va ajudar a explicar-vos que, de vegades, acompanyem un desenvolupament centrats en el nostre “benefici” com a prioritat, i de vegades, en el benefici de l’infant (tot i que això ens perjudiqui). El segon cas és el que genera més plaer i tranquil·litat a l’infant, i el primer, una mica més d’estrès. Igualment, allò més important sempre ha de ser el respecte i, és clar, trobar un equilibri.