Xerrada del 22 de febrer: REBEQUERIES I TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ

El mes passat vam parlar un altre cop de desenvolupament infantil; perquè com percebem les “males conductes” dels nostres fills, com la societat menysprea les seves emocions etiquetant de “rebequeria” l’expressió d’un malestar, no és més que el fruit del desconeixement del desenvolupament normal dels infants.

Vam intentar posar una “recepta” per tal d’acompanyar-los millor per tal de millorar fins i tot el nostre sentiment de benestar.

La presentació la podeu veure aquí.

Espero, de tot cor, us serveixi per comprendre millor els fills. Crec que va ser l’etapa on més he après a regular les meves pròpies emocions.

Com que he fet un parell de referències al Francesco Tonucci, us proposo visualitzar aquest vídeo d’una xerrada seva sobre “les ciutats amigues dels nens” i com els nens són joc i movient.

Gràcies per acompanyar-me durant les xerrades, sense vosaltres no tindrien possibilitat d’existir.

 

Xerrada 21 de desembre: SON INFANTIL I MALSONS DELS PARES?

Just abans de festes ens vam trobar amb un grup de mares i pares per parlar del son infantil. Aquest és un tema que genera angoixa i cansament, tant a les famílies com als infants. El problema recau, des del meu parer (basat en allò que ens expliquen grans professionals com la Rosa Jové), en una no comprensió de la fisiologia i unes expectatives irreals que pressionen a les famílies i ens fan gaudir poc fins i tot del que és tan entranyable com explicar contes per anar a dormir.

Podeu veure la presentació SON INFANTIL.

No s’apren ni s’ensenya, potser es comparteix

Salut i feliços somnis!

Xerrada 23 de novembre: DESENVOLUPAMENT INFANTIL, allò que és normal tot i no semblar-ho.

Va ser un plaer compartir amb les famílies allò que ens preocupa del desenvolupament dels nostres infants. Sovint, la tasca de ser pares és acompanyar el desenvolupament, i no pas forçar-lo. Per acompanyar hi ha dues coses fonamentals: respectar els ritmes i necessitats, i donar exemple. Això que podria semblar molt senzill, la societat, de vegades, ens ho posa una mica més complicat; però amb paciència (que significa que confiem que un succés passarà) i afecte incondicional (vés, la definició de ser pares i mares!)  ens en sortirem.

Us deixo aquí la presentació: 3 Desenvolupament

I també aquesta foto que va sortir a la xerrada, i quan la vaig trobar em va ajudar a explicar-vos que, de vegades, acompanyem un desenvolupament centrats en el nostre “benefici” com a prioritat, i de vegades, en el benefici de l’infant (tot i que això ens perjudiqui). El segon cas és el que genera més plaer i tranquil·litat a l’infant, i el primer, una mica més d’estrès. Igualment, allò més important sempre ha de ser el respecte i, és clar, trobar un equilibri.

Es pot acompanyar el desenvolupament només amb empatia, sense cap coneixement.