Sóc l’Inma Pablos; pediatra, mare i assessora de lactància (ja podeu imaginar que ho he posat en l’ordre cronològic, no d’importància).
La meva idea de la criança i la cura dels infants era una mica diferent, en acabar la meva formació, que pocs dies després de néixer la Txell. Ella es va guanyar un vincle a pols, i va acabar derrotant, en un parell de setmanes de vida, a tota la formació que havia rebut. No puc deixar de pensar: “Gràcies, Txell! Perquè, tot i ser conscient que sempre podré millorar, m’has convertit en una pediatra de qui em sento prou orgullosa”.
Si la Txell va ser la mestra, el detonador, la pregunta adient al moment oportú… els seus germans van ser el mestratge, el privilegi de fer pràctiques de quasi tot.
Hi ha un altre punt important en la meva formació (i percepció de la pediatria): l’alletament! He estat assessora de lactància els darrers 13 anys. Tots els dimecres al matí, a Santa Margarida i els Monjos, he pogut compartir (sobretot rebre) experiències d’altres mares i altres infants. Han estat 13 anys de riquesa emocional. Així que també penso sovint: “Gràcies a totes les mares que han obert el cor i l’ànima amb mi, regalant-me moments màgics que m’acompanyen cada dia, en l’atenció a altres famílies i altres infants”.