Pau Vinyes

Història i fotografia

8 de febrer de 2011
Sense categoria
0 comentaris

THE END LAUREN SANT ANDREU

Dijous dia 2o
de gener en tornar a casa per la nit em vaig quedar glaçat, i no pas pel fred.
En veure que els cinemes Lauren Sant Andreu estaven tancats per sempre. Dues
pancartes expressaven l’angoixa dels treballadors per les mensualitats no
rebudes des de fa mesos.  El tancament d’un cinema sempre és una mala
notícia, però encara ho és més si va acompanyada per la dissort dels
treballadors que s’han quedat de “puntetes al carrer” sense feina i sense
cobrar. Sant Andreu de Palomar d’ençà la revolució de les multisales va veure
com els tradicionals cines de barri s’anaven tancant. El darrer el Victòria. La
remodelació de l’espai de les antigues cotxeres del carrer de les Monges amb la
rambla de Fabra i Puig va suposar la construcció d’un nou teatre, el SAT, i de
diverses sales de cinemes, gestionades per l’empresa Lauren. Va ser com
renèixer de nou. Retrobar el gust per anar al cinema de barri. Però tot això va
ser un miratge. La pèssima qualitat de les pel·lícules que s’oferien –de cada
10 films només un se’n salvava per la seva mínima qualitat- va fer que el nombre
de públic anés a la baixa. A tot això caldria afegir la salvatge competència
dels cinemes dels centres comercials a tocar, l’Heron City i La Maquinista;
espais que gaudeixen de més públic per ésser ubicats on són.

A parer d’un
servidor si s’hagués apostat per un cinema d’art i assaig, és a dir repetir la
llicència dels cinemes Verdi s’hagués guanyat més públic. A Sant Andreu i de
més vorals propers hi ha un públic amb ganes de bon cinema. Veïns i veïnes que
han de fer transbordaments en transport públic per a anar a veure cinema del
bo, i com no en versió original. Sabent que a tocar hi havia els cines abans
esmentats en centres comercials, els Lauren haguessin pogut oferir una altra
mena de setè art.  Si més no, ho haurien d’haver provat. Segurament, si
haguéssim cregut en aquesta opció no hauríem de planyar-nos de la pèrdua
d’aquest espai d’oci.  El teatre veí, el SAT, va ésser construït pensant
més en un cinema que una sala d’art escènic, per si la cosa no funcionava. I
vet-i- aquí que ha passat a l’inrevés. Haurien d’haver construït els cinemes
Lauren pensant en teatres de petit format. 

El tancament
dels Lauren Sant Andreu són el final trist i agònic d’una pel·lícula amb un guió
mal escrit. Ara el desig és que algú se la jugui i les llums es tornin a tancar
de nou per a visionar bon cinema a casa nostra.

Pau Vinyes i Roig

                                                                                                                                                 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!