Pau Vinyes

Història i fotografia

17 de setembre de 2012
General
2 comentaris

PSC I FEDERALISME, ULLS QUE NO VEUEN LA REALITAT

Hem tingut 35 anys per fer realitat el federalisme i a on és? El socialisme ha tingut la paella pel mànec per fer-ho possible quan governava i què va fer? Res, o ben poca cosa. A Espanya, ens agradi o no, no ens hi volen com a federalistes. Ens volen ben cosits i enganxats a la seva dissort. Ara bufen vents nous i el PSC – o la immensa majoria del PSC- no ho nota. Em sap greu ja que m’hagués agradat un socialisme d’esquerres liderant el canvi i fen possible un nou Estat català amb majories d’esquerres. El menyspreu del sector oficialista del PSC vers l’independentisme farà que a les properes eleccions s’enfonsi encara més. Em sap greu però aquesta és la realitat. I em fa molta por que el PSC acabi sent un partit unionista pur i dur i es deixi endur pel discurs radical espanyolista i perdi l’herència del socialisme català: El socialisme compromès amb el país d’en Campalans, d’en Pallach, d’en Serra i Moret…Els quals estarien avui al costat de la Geli, en Maragall, en Ros…És a dir, al costat del poble que vol ser lliure i viure un nou rumb històric. Repeteixo els vents bufen cap a l’Estat propi.

 

  1. El PSC encara defensa una Espanya federal. Bé, a mi el federalisme no em sembla una opció viable tenint en compte el tarannà dels espanyols i el dels catalans.
    Perquè el federalisme comportaria que cada territorri federat donés tot el marge de confiança als altres sense qüestionar-ne les polítiques; o sigui sense jutjar, sense estar tothora fent comparacions i sense sabudejar en llurs maneres i procediments per a resoldre les qüestions o els objectius que cadascun d’aquests territorris s’hagi plantejat.
    Mas deia l’altre dia a Madrid que, de federalistes convençuts, n’hi ha en molts pocs llocs d’Espanya —de primer se li havia escapat que només n’hi havia a Catalunya. Doncs no, miri, jo crec que ni això. Aquí, com allà, estem sempre pendents de què i com ho fan els altres. I així no es pot construir una federació. No hi ha manera.
     
  2. Certament, com bé dius és tota una llàstima. Hagués esperat menys ceguesa política dels dirigents del PSC, que per no veure no veuen que ni tan sols el PSOE els acompanya en llurs clams al desert pel federalisme.

    La possibilitat de construir una esquerra normal en un futur país normal no se’ns ha esvaït encara, però des d’aquest precís moment recolza exclusivament a les espatlles d’ERC i ICV –combinació que, per bé que personalment desitjable, em sembla poc plausible a hora d’ara. Quasi tan poc com l’Espanya federal (suposant que una Espanya federal fos desitjable, que francament tampoc no li veig cap gràcia. És una altra forma de dir-ne LOAPA).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!