Pau Vinyes

Història i fotografia

8 de novembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

PRESENTACIO DEL TREBALL DE RECERCA “LA SEGONA REPÚBLICA AL PRAT DE LLOBREGAT”

El proper dimarts dia 19 de novembre, a les 19 hores, tinc el goig de presentar el treball de recerca “La Segona República al Prat de Llobreagat. Política i societat (1931-1936)”, al Cèntric Espai Cultural ( Plaça de Catalunya, 39-41 / El Prat de Llobregat). Aquest treball, ja finalitzat, és el resultat de dos anys d’investigació i va obtenir el Premi Jaume Codina de Recerca Històrica de l’Ajuntament del Prat de Llobregat.

Us transcric la introducció del treball, que si Deú ho vol, sortirà publicat en un futur llibre:

INTRODUCCIÓ

Des de la proclamació de la República Catalana, el 14 d’abril de 1931, al sollevament del 18 de juliol de 1936 és viu un període de grans canvis polítics, socials i culturals al Prat de Llobregat com a la resta de Catalunya i de l’Estat Espanyol.  La dinàmica de la Segona República en l’etapa anomenada en pau en aquesta població de la comarca del Baix Llobregat configura un seguit de reflexions a tenir en compte.

És una època farcida de grans relleus en la direcció de la política municipal del municipi. Se succeeixen en l’alcaldia grans personalitats històriques de la vida social i política pratenques. L’enfrontament entre La Lliga Regionalista –després Lliga Catalana- i l’Esquerra Republicana de Catalunya i els seus aliats serà punyent i de rivalitat forta.

(segueix…)

 

Tot i ser un període de grans canvis polítics i socials la dinàmica municipal no deixa de funcionar. Es realitzen grans obres urbanístiques, culturals i  socials i se’n projecten de noves que no veuran la llum, amb modificacions, fins després de finalitzada la guerra. Tot i això, també hi haurà projectes que quedaran en el calaix de l’oblit per manca de voluntat política i econòmica –cas de la ciutat del repòs, la qual tenia un àmbit d’actuació més enllà del Prat de Llobregat en abraçar diferents municipis costaners.

L’esclat del 6 d’octubre de 1934 tindrà greus repercussions  a nivell local, seguint la tònica general de tot Catalunya. L’Ajuntament escollit democràticament el 14 de gener de 1934 serà destituït per un de provisional sota la direcció d’un comandament militar i més tard per elements de la Lliga sense legitimitat del sufragi universal. L’alcalde i dos regidors seran empresonats i no podran exercir de nou el càrrec fins després de les eleccions del 16 de febrer de 1936, donant el triomf al Front d’Esquerres a Catalunya i al Front Popular a Espanya.

La conflictivitat laboral serà de grans magnituds. El conflicte de La Seda de Barcelona serà un pols entre l’anarquisme i les noves autoritats republicanes. L’esclat de diverses vagues obreres ocasionarà morts, empresonaments i exili. D’aquest fet es revifarà la proposta – des del mes de gener de 1931 en projecte-, a càrrec dels propietaris industrials de la població,  de la construcció d’una caserna de la Guàrdia Civil al Prat de Llobregat. Fins aleshores  un escamot dels Mossos d’Esquadra s’encarregava de la vigilància, els quals amb l’arribada de la Guàrdia Civil es veuran obligats a plegar veles i marxar del Prat. Aproximació a l’estudi dels tres grans sindicats amb presència al Prat de Llobregat: la CNT, la UGT i la Unió de Rabassaires, aquest darrer lligat al món pagès. En aquest apartat el treball de recerca aporta noves fonts històriques inèdites que fan replantejar seriosament el relat històric d’aquests fets. La recerca ha estat  principalment en l’Arxiu Municipal del Prat de Llobregat, on s’han trobat documents fins ara desconeguts o poc coneguts. Sobretot en les actes municipals així com del Fons de la fàbrica de La Seda de Barcelona, aquesta darrera de capital neerlandès. Per analitzar aquest capítol ens ha estat de cabdal importància el treball de Soledad Bengoechea i Mercè Renom i Petit Memòria i compromís. Classes treballadores, sindicalisme i política al Prat de Llobregat (1917-1979), les quals han fet una excel·lent recerca històrica que ens ha permès visualitzar amb més seriositat aquest període de la història social pratenca.

Per a la realització de la recerca en el camp polític s’han utilitzat les actes dels Plenaris de l’Ajuntament del Prat (1931-1936). S’han consultat abastament, una per una, les més de 280 actes de les sessions del plenari, per a copsar les informacions, acords municipals i la dinàmica del municipi. Cabdal per a fer un estudi detallat  de la governabilitat a l’Ajuntament pratenc. Canvis de l’equip de govern, rivalitats entre la Lliga i Esquerra, obres urbanístiques, posicionament del consistori vers els fets de la vaga de la Seda de 1931 i les successives revoltes obreres, adhesions en actes i manifestos, projectes a gran escala realitzats i no realitzats, la caserna de la Guàrdia Civil, el projecte de la ciutat del repòs, els Fets del 6 d’Octubre i les seves conseqüències, …. Les actes de les sessions del ple de l’Ajuntament del Prat són força útils per a l’estudi del període en qüestió. Aporten molta informació del context històric  de la Segona República a la vila pratenca. Cronològicament ens poden oferir un ventall força ampli de la dinàmica municipal. Per aquest motiu el present treball de recerca s’hi ha endinsat amb més profunditat. Hem pretès constatar la dinàmica de la política municipal des de l’estudi de les actes consultades. Ha estat una veritable sort poder-les visualitzar en format digital. En aquest sentit de tota la bibliografia consultada és l’apartat menys estudiat. En d’altres arxius consultats –per a treballs de recerca diferents- no les hem trobades digitalitzades, per al que comporta de dany i utilització d’un material sensible i valuós per als estudiosos i la seva conservació. També, s’han tingut en compte les actes d’abans i de després del període en qüestió per a tenir una visió més generalitzada del canvi  polític i les implicacions d’alguns dels regidors. En aquest sentit hem trobat relats sorprenents. El cas de l’alcalde  Jaume Sallés, el qual el trobem el 1923 fent d’alcalde abans del cop d’estat de Primo de Rivera, en el darrer ajuntament de la dictadura, com a regidor el 14 d’abril de 1931, tinent d’alcalde durant la primera etapa republicana i durant un mes, de nou com alcalde, en els primer anys del franquisme. Fet que sobte, si més no.

La vida cultural del Prat de Llobregat es veurà reforçada amb l’enfortiment de les entitats existents i la creació de noves, algunes d’aquestes darreres de curta durada. Les entitats accentuaran encara més el seu tarannà ideològic i d’adhesió  a un grup polític determinat.  També sorgiran entitats vinculades directament a la població immigrant. A destacar el Noticiari Pratenc, un mitja de comunicació de llarga durada en quan a continuïtat seguida. Per aquest capítol s’ha consultat abastament diversos llibres de referència sobre el món de la cultura i de l’esport a la vila del Prat de Llobregat, però com a principal font d’informació, per la seva excel·lència documental i històrica, el rigorós treball de la Marga Gómez i Inglada Associacionisme i cultura. Una societat  en transformació. El Prat de Llobregat (1910-1960).

Voldria que aquest treball fos el tret de sortida de nous treballs de recerca, els quals anessin completant els buits historiogràfics d’aquesta etapa històrica, la que va des de la proclamació de la República Catalana, el 14 d’abril de 1931, fins l’esclat de la Guerra del 1936. Agrair des d’aquestes ratlles a l’Arxiu Municipal del Prat de Llobregat i a tot el personal que hi treballa, especialment a la Marga Gómez i a l’Olga Duque, els consells i suggeriments rebuts i la possibilitat de consulta del fons patrimonial pratenc. Desitjo i espero que gaudiu de la seva lectura així com us acosti a un passat que ens és memòria històrica present i futura.

L’autor

Imatge: Autor desconegut. Arxiu Municipal del Prat de Llobregat.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!