Pau Vinyes
Història i fotografia
“L´ILLUSIONNISTE” UNA VERITABLE IL.LUSIÓ VISUAL
He tingut la gran sort d´emocionar-me i de viure un gran plaer cinematogràfic en el transcurs dels darrers dies. Diumenge dia 16 d´octubre, per la nit vaig anar als Cinemes Verdi a veure “L´Illusionniste“, un llargmetratge d´animació nominat i guanyador de diversos premis, entre ells l´Oscar a la Millor Pel.lícula d´Animació de l´any 2010. La recreació de les ciutats de Londres i, sobretot, d´Edimburg així com dels higlands escocesos són una meravella escènica i de solemne precisió ambiental. El moviment dels personatges o dels automòbils i autobusos esdevenen quasi reals. L´animació és un homenatge a la línia clara impulsada pel genial dibuixant Hergé. No m´equivoco pas si crec que a en Georges Remi, conegut com a Hergé, aquesta animació l´hagués fascinat com ens ha fascinat a nosaltres. Allò més sensacional de la narració és la poca freqüència de diàlegs, els mínims imprescindibles. Com diu el seu director, en Sylvain Chomet, en una entrevista reproduïda en el full informatiu dels Cinemes Verdi:
“Sempre he pensat que la veu és una mica superficial en l´animació. No parlo del so, que és molt important, sinó de la veu. L´única pega es que calia anar allò essencial, sobretot en un a pel.lícula en la que no hi ha primers plans, però és divertit fer coses complicades”
Animació basada en un guió inèdit del director i actor francès Jacques Tati. El guió va ésser recuperat per Sylvain Chomet, el qual s´ha traslladat a viure a Edimburg enduent-se el seu estudi d´animació , Django Films. Ciutat on va ésser creada la filmació.
75 minuts de bellesa i emotivitat. No hi ha millor manera de descobrir-los que anant al cinema a contemplar-los i a viure´ls. A voltes, i en aquest cas molt especialment, les imatges valen mil paraules. Aquí us en deixeu un bon recull.
Pau Vinyes i Roig
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi també em va agradar molt: una pel.lícula tendra, malenconiosa, humana. Trista. La vida, arrossegada i dificil, dels artistes. Amb un Tatí en dibuix enorme.
Una lliçó de sensibilitat i de feina ben feta.
Pere