Pau Vinyes
Història i fotografia
7 de juliol de 2010
Sense categoria
1 comentari
L’Arxiu Centelles i el patrimoni fotogràfic català
Gràcies a l’opció de TV3 a la carta he pogut veure el documental sobre
el llegat Centelles, emès al 30 Minuts de diumenge passat. M’ha agafat
un cobriment de cor i com no, molta emprenyamenta. Per una banda, per
la pirueta – si voleu legítima, però moralment fastigosa- dels fills de
l’Agustí Centelles i per l’altra la mala baba dels responsables, entre
ells l’assessor dels Centelles i del Ministeri de Cultura, en les
gestions del llegat. La Generalitat, si voleu de forma massa bona, va
confiar en els fills, però aquests van confiar més en la pela que en
oferir el llegat al patrimoni català- si el pare aixequés el cap els
clavaria una bona clatellada al cap. I també, per la manca de sentit
comú en la defensa del patrimoni històric dels nostres responsables
polítics. Hem viscut molts anys en la foscor del menyspreu per la
memòria històrica – sobretot en l’etapa dels Govern de Pujol, sigui dit
de passada. Tot just ara, a empentes i rodolons, aconseguim fer quelcom
de digne. Encara queda molta feina per fer.
el llegat Centelles, emès al 30 Minuts de diumenge passat. M’ha agafat
un cobriment de cor i com no, molta emprenyamenta. Per una banda, per
la pirueta – si voleu legítima, però moralment fastigosa- dels fills de
l’Agustí Centelles i per l’altra la mala baba dels responsables, entre
ells l’assessor dels Centelles i del Ministeri de Cultura, en les
gestions del llegat. La Generalitat, si voleu de forma massa bona, va
confiar en els fills, però aquests van confiar més en la pela que en
oferir el llegat al patrimoni català- si el pare aixequés el cap els
clavaria una bona clatellada al cap. I també, per la manca de sentit
comú en la defensa del patrimoni històric dels nostres responsables
polítics. Hem viscut molts anys en la foscor del menyspreu per la
memòria històrica – sobretot en l’etapa dels Govern de Pujol, sigui dit
de passada. Tot just ara, a empentes i rodolons, aconseguim fer quelcom
de digne. Encara queda molta feina per fer.
Ens cal seny i sentit comú, però també molta rauxa constructiva, és
a dir, ens cal fer un centre de la fotografia amb urgència, on l’obra
dels nostres fotògrafs quedi salvaguardava per a l’eternitat i a
l’abast del públic en general. Sense aquest centre poc podrem
salvaguardar. El MNAC o el MACBA no són els llocs adequats per a
aquest propòsit, donat que la seva funció principal va encarrilada en
un altre sentit, l’art pictòric i escultòric.
Bé, la mala llet encara em dura.
Text: Pau Vinyes i Roig
Fotografia: Processó de Corpus a Sant Andreu de Palomar, anys 40.Autor: Joan Vinyes i Riera
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De ben segur que la informació del documental de TV3 era la versió de la Generalitat. Potser caldrià escoltar als fills d’en Centelles per tenir una visió més objectiva dels fets. El que no es pot demanar a unes individualitats és un comportament qüasi bé de “sant” mentre les administracions fan el viu-viu.
Atentament