JOCS FLORALS DE LA LLENGUA CATALANA

Durant el segle XIX a Catalunya sorgí un moviment literari que volia recuperar el català com a llengua literària. El català havia d´anar més enllà del món familiar i esdevenir una llengua de culte. Aquest moviment rebé el nom de Renaixença. Per aquest motiu intel·lectuals com Bonaventura Carles Aribau, Jacint Verdaguer, Víctor Balaguer, Joaquim Rubió i Ors, Antoni Bofarull, Manuel Milà i Fontanals, Miquel Victorià Amer, Joan Cortada i Josep Lluís Pons i Gallarza s´esforçaren per fer del català una eina de comunicació d´alt nivell acadèmic. Amb la idea de recuperar les festes literàries de l´edat mitjana , aquests prohoms de la literatura catalana, s´impulsaren els certàmens poètics anuals. Els Jocs Florals, nom en que eren coneguts aquests certàmens, foren instituïts per Joan I el 1393.  

Els Jocs Florals foren recuperats de nou el mes de maig de 1859  per l´Ajuntament de Barcelona, qui en destinà un pressupost per  a la seva commemoració.Tanmateix en anterioritat hi hagué petits intents de recuperar-los, però no sobreeixiren satisfactòriament. El consistori barceloní establí els tres premis ordinaris – englantina , viola i flor natural- i uns "Estatuts per al bon règim", la finalitat dels quals era de revisar i de fer reconèixer una institució establerta pels antics comtes-reis de la Corona Catalano-aragonesa i de promoure la llengua catalana entre la joventut. Per a la celebració dels Jocs Florals s´escollí una Reina d´Honor. Manuel Milà i Fontanals fou un dels màxims defensors de l´exclusivitat de l´ús del català. Cal tenir present que en aquella època la llengua catalana tot i tenir un ús corrent al carrer era menyspreada a nivell oficial, relegada a un ús domèstic i familiar. Al llarg dels anys s´anaren celebrant fins que les diferents dictadures del segle XX en prohibiren la seva celebració. Tot i això, els Jocs Florals continuaren commemorant-se a l´exili. Quan un poeta obtenia tres premis ordinaris era declarat Mestre en Gai
  Saber. Aquesta distinció l´han obtinguda . entre d´altres, Joaquim Rubió i Ors, Marià Aguiló, Josep Lluís  Pons i Gallarza, Àngel Guimerà, , Jacint Verdaguer, Víctor Balaguer,  Miquel Costa i Llobera, Josep Carner, Joan Maragall, Josep Maria de Sagarra i Miquel Alcover.

De 1959 fins a 1936 se celebraren de forma continuada, menys l´any 1902 que foren prohibits per ordre militar  i calgué commemorar-los a Sant Martí del Canigó i els de 1924 a Tolosa de Llenguadoc en plena dictadura de Primo de Rivera. El franquisme n´esborrà tota referència històrica, cultural i social en la seva volguda prohibició. El català per als triomfadors de la Guerra Civil era una llengua que feia nosa. Gràcies a la ferma voluntat d´alguns intel·lectuals catalans, del 1940 al 1970, celebraren de forma clandestina els Jocs Florals. El país era vençut però les cendres encara aguantaven i finalment cap als anys 70 els Jocs Florals sortiren de la foscor i reneixen de nou. Actualment és una de les festes més celebrades en totes les escoles del nostre país i la seva noblesa cultural retorna als escenaris dels certàmens oficials. Per Sant Jordi o per les Festes de la Primavera el cant poètic de la llengua dels nostres avantpassats ressona musicalment tot agermanant-se amb les llengües dels catalans nouvinguts.

A Sant Andreu de Palomar, el nostre màxim exponent en els Jocs Florals vuitcentistes fou Josep Lluís Pons i Gallarza. Pons i Gallarza, nascut a Sant Andreu,  arribà a ser Mestre en Gai Saber i dedicà un magnífic romanç poètic a la Festa Major del seu poble natal.

Pau Vinyes i Roig

Peu fotografia: Jacint Verdaguer, poeta i capellà, fou Mestre en Gai Saber.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *