Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

12 de novembre de 2008
2 comentaris

Consideracions independentistes (6)

El País Valencià és una peça veritablement clau per a la delimitació i concretització del trencaclosques que suposa  el projecte nacional català. La meua vinculació política amb les comarques del sud  històricament ha vingut de la mà de l’independentisme extraparlamentari, ja que he seguit la trajectòria del PSAN i d’altres grups activistes com Maulets a les terres del sud. No amago mai que el meu ideari està en l’òrbita de Josep Guia, un dels meus ideòlegs personals, el qual també he anat nodrint amb l’atenta lectura dels textos polítics de Joan Fuster, considerat com el pare ideòlogic del valencianisme polític i un gran estudiós de la literatura catalana. Des de fa molts anys, m’he sentit molt motivat pels afers polítics i culturals de les comarques meridionals dels Països Catalans. Per a mi mai no ha estat un tema menor atès que em trobo molt allunyat de la base política catalunyesca i de la idea de la no intervenció des de dalt, que tant de mal ens ha fet al llarg dels anys. Recordo una conversa en un programa de  Catalunya ràdio en què Vicenç Villatoro i Joan Francesc Mira, per motius polítics, varen carregar durant una llarga estona contra suposades actuacions colonialistes per part de sectors de Catalunya que provocaven una cosa tan inversemblant avui dia com que el govern cavernícola del sud tallés les emisions de TV3 a les comarques meridionals del país. Me’ls escoltava amb pena, ja que són dos  bons escriptors (no sé si igualment bons intel·lectuals…), els quals segueixen una cançoneta repetitiva i que mai no ens portarà a la consolidació d’un projecte nacionalment viable. La seua crítica envers ERC la podien fer per altres motius, però no en aquell moment.
En la tònica habitual de les meues anteriors entrades, tinc un profund respecte per la tàctica de qualsevol persona amb ideari nacional que  triï unes sigles determinades. Mai no m’he considerat amb la veritat absoluta, per la qual cosa també evito les confrontacions amb la gent de la terra  al sud, on sembla fins i tot més complicat que al Principat. Recordo que durant els meus anys de militància a l’MDT  va implantar-se ERC al País Valencià, la qual cosa va ser aplaudida des de la nostra formació ja que suposava que un altre partit tindria implantació de caire nacional, i només regional de Catalunya. La idea era que tots els partits haurien de tenir un abast nacional amb militants amunt i avall de la terra. El projecte d’ERPV no acaba de quatllar, i estic d’acord amb alguns blocaires que demanen autocrítica i no autocomplaença, malgrat les dificultats de tirar endavant un projecte amb cara i ulls al País Valencià. No culpo, llavors, absolutament ningú, per desconeixement precisament. Quant al Bloc, malauradament, no veig el rumb ben encaminat ideològicament. Tot i això, em quedo amb els ideals  de molts i moltes militants de base que formen part implícita del projecte de catalanització de la política, l’anhelat front patriòtic. Pot semblar retòric, però em nego a renunciar a les bases que han mantingut aquests partits, encara que hi hagi una direcció erràtica, la qual cosa també passa al Principat en unes quantes formacions. A més, ja vaig aplaudir en el seu moment la creació d’IPV, Iniciativa pel País Valencià, ja que suposava una nova aposta territorial no sucursalista, que podia ajudar a normalitzar la política valenciana.
Personalment, intento implicar-me tant com puc en la potenciació de la cultura catalana a València. Al programa radiofònic “Lletres Ebrenques” solem convidar molts autors i moltes autores valencianes per tal d’enlairar la seua qualitat literària i reivindicar la seua fidelitat a la llengua, ben viva en moltes comarques valencianes i ben viva en el món de les lletres. 
El consell amable per a la gent del Bloc Nacionalista Valencià, partit majoritari del valencianisme polític, i també a la gent d’ERPV i IPV: tingueu consciència de país i no caigueu en regionalismes estèrils, que suposaria la destrucció igualment del valencianisme polític (sense el nord, no hi ha projecte de país viable); sapigueu combinar estratègies polítiques i la necessitat de defensa de la terra i de la cultura; penseu que hi ha independentistes extraparlamentaris al País Valencià que poden ser molt útils per a la lluita per la normalització de la política valenciana.
No podia acabar d’altra manera que amb un vers fantàstic d’Ovidi, un dels grans de les nostres lletres i de la nostra música: senyores i senyors sóc alcoià, tinc senyera on blau no hi ha, dic ben fort que parle català, i que ho faig a la manera de València.

  1. Emigdi. Avui a les 20.00h a la Cambra de Comerç hi ha una conferència d’Alfons López Tena sobre l’Estatut i la sentència del Tribunal Constitucional.

    Si pots fes difusió

    Caritat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!