Pau Vinyes

Història i fotografia

15 de gener de 2007
Sense categoria
0 comentaris

L’OU COM BALLA. GENER 2007

MARTÍ POUS, HISTORIADOR ANDREUENC

 

El proper dia 28 de gener  farà tot just 10 anys que el historiador andreuenc Martí Pous i Serra ens deixà per sempre. Bé, ? ens deixa per sempre? és un dir, ja que la seva presència física tot i ser real no és pas de memòria. La seva memòria ens és propera i eterna. Cada cop que volem esbrinar alguna cosa del nostre passat com a poble ens topem amb la seva saviesa. El senyor Pous ens és molt proper. Per dir-ho clar i català encara reviu en el nostre pensament. És la llum que ens il·lustra el camí de la recerca històrica. Si més no per a molts que volen conèixer i estudiar les arrels d?aquest racó dels Països Catalans anomenat Sant Andreu de Palomar.

 

Martí Pous i Serra (1910-1997), fou un divulgador de la història local. Tot just, ens deixà a les portes del centenari de l?annexió de Sant Andreu de Palomar a la ciutat de Barcelona. Estudià a l?Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar i a l?Acadèmia Víctor. De ben jove fou un entusiasta de l?excursionisme. Trepitjant, sempre que podia, la geografia del nostre petit país així com realitzant alguna escapadeta fora de les nostres fronteres. Els darrers estudis els fa a l?Escola Industrial. Entrà a treballar a la Fabra i Coats d?on anys després es jubilaria. Militant als anys de la República d?Acció Catalana. Casat amb una de les nebodes de Mossèn Clapés, la Rosa Llambí. Segurament aquest fet el feu encerclar una bona i estreta amistat amb l?autor de les ? Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar?, tot coent-li el cuc de la passió per descobrir i fer conèixer el passat de Sant Andreu. Als 30 anys el jove Martí Pous esdevé subscriptor de les esmentades ? Fulles Històriques?. Durant la guerra del 36 les passen un xic magres. En Pous se?n surt per casualitat d?una mort segura, la bomba de l?estació de França del 39, ja que una decisió de darrera hora el fa desdir d?anar-hi. Els primers anys de la postguerra no deixen de ser tranquils. La por i la gana en els primers anys quaranta del segle passat són el plat fort de la vida quotidiana. A casa escolta d?amagat la ràdio clandestina, Pirenaica i sobretot la BBC per la imparcialitat que semblava guardar. Col·laborador incansable de la vida cultural de Els Lluïsos de Sant Pacià. En aquesta entitat de signe conservador i catòlic hi deixà una forta petjada. Anys després també fou col·laborador d?Acció Social i de la Junta del Patronat de la Casa Asil de Sant Andreu de Palomar. El 1983 es convertí en un dels fundadors de l?Arxiu Històric de Sant Andreu, esdevenint el 1987 en Centre d?Estudis Ignasi Iglésias, ja que l?Arxiu passà a mans públiques. Aquella embranzida, que la jubilació li havia donat en forma de ales i llibertat, el feu participar en múltiples conferències i tertúlies, sobretot en escoles. Alliçonava de valent sobre el passat del seu poble, convertint les seves sàvies paraules en espurnes d? admiració per qui l?escoltava. Escoltar-lo esdevenia quelcom solemne i gratificant al mateix temps. Fins el 1997, any de la seva mort, en Pous fou president del Centre d?Estudis. A les tardes, en el mateix Centre d?Estudis, el senyor Pous oferia els seus coneixements als estudiants , investigadors i curiosos que deixats anar per aquells coneixements s?endinsaven dins del màgic món del passat històric.

 

El 18 de gener de 1997, una setmana abans de la seva mort, qui escriu aquestes ratlles va tenir el privilegi de fer-li la darrera entrevista en vida. Aquesta entrevista fou publicada al número 398 del Sant Andreu de Cap a Peus i posteriorment a la Miscel·lània en Homenatge  a Martí Pous  publicada pel  Centre d?Estudis. En ella ens fa un excel·lent croquis del que significà el Decret d?Annexió de 1897, una formidable lucidesa de comprendre i entendre aquells fets cent anys després. Ara, a 10 anys de la seva mort, la flama del seu record es més encesa que mai. Un reguitzell d?actes volen fer homenatge a tot un savi andreuenc. Un carrer amb el seu nom, la segona convocatòria del Premi d?Investigació que duu el seu nom, … en són la prova que les brases de l?estima que té el poble que el va veure néixer són ben vives. I tots aquells que varem tenir el goig de coneix-se?l en som hereus d?aquell amor per Sant Andreu de Palomar. Només ens toca seguir el seu exemple: estimar-lo.

 

Pau Vinyes

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!