Pau Vinyes

L?OU COM BALLA

EN MEMÒRIA D?IMMA PLANAS I MATEU

En la mort d?una persona estimada sempre hi ha quelcom dolorós. Assabentar-te de sobte de la seva pèrdua esdevé un paisatge gris i tèrbol. La mort d?Imma Planas i Mateu en la plenitud de la seva vida ha significat un dolor profund per a molts dels qui l?estimàvem. Encara la recordo passejant pels carrers i places de Sant Andreu els dissabtes pel matí. Venia arrossegant el carro de la compra. Havia fet la compra de la setmana, i aprofitant el matí saludava als amics i coneguts que trobava pel camí. El dia de les portes obertes de la Fabra i Coats, el 25 de novembre de 2006, havia dut a passejar-hi el seu pare. Amb noranta-set anys a l?esquena el seu pare gaudia de les naus industrials d?aquell espai històric.  Retrobar les parets de la fàbrica que va donar més feina a Sant Andreu de Palomar esdevenia quelcom impactant i emotiu al mateix temps. Va ser la darrera vegada que la vaig poder saludar, i aprofitant l?ocasió li vaig fer una fotografia amb el seu pare. Li volia fer arribar a les mans, però el temps atrafegat que duc i la mort sobtada m?han impedit fer-ho. Tanmateix el seu record no s?esborrarà i la seva memòria seguirà guiant-nos en el dia a dia.

Imma Planas i Mateu, va ser una de les fundadores dels ? Carajillos de Teatre? – més tard anomenats ? Clip Teatre?-, conjuntament amb en Josep Forga, en Josep Dalmau, la Roser  Batalla, en Toni Resqui i en Miquel Àngel Mateu. Ells van ser els iniciadors a Sant Andreu de la fórmula del cafè-teatre. Asseguts al voltant d?una taula tot prenent quelcom podies seguir l?obra de teatre. Més de setanta representacions i camí de les cent són  la prova de foc d?aquest excel·lent muntatge que encara segueix fent de les seves. L?Imma en fou a més de fundadora, membre de l?equip directiu i actriu. Entre les obres que va estrenar com a directora sobresurten ? L?Hostalera? d?en Goldoni, ´? Arsènic per compasició? i l´obra irlandesa  de ? Dansa d?agost?. En totes elles va excel·lir com a directora. Tenia gust i fermesa per a dur a escena un text teatral. L?estudiava a fons i feia que els actors i actrius el visquessin de valent. També va col·laborar en ?Els Pastorets? del Casal Catòlic  de Sant Andreu de Palomar i en  ? L?Estel de Natzaret? als Padres. En ambdós llocs va configurar un bon mestratge artístic que li donà ales per a seguir el bell camí de les arts escèniques. Al Casal Catòlic també col·laborà en el grup teatral ? L?Ou Nou?. Grup d?on han sortit excel·lents actors i actrius del teatre nacional i de l´Estat i del panorama televisiu, com en Jordi Benacolocha, en Jordi Rebellon, la Roser Batalla, la Carme Abril, en Pere Massana, en Josep Forga….

Cada vint-i-quatre de desembre una colla d?amics i amigues ens solíem reunir al restaurant El Celler dels Avis de Sant Andreu per tal de commemorar la Nit de Nadal. Ella n?era la principal organitzadora. Ens resseguia per tal de saber si vindríem a fer-la grossa. Tot just enguany no teníem clar retrobar-nos de nou, ja que la pèrdua de l?Imma ens ha deixat orfes de la seva principal veu. Tot i això, l?esperit de commemorar-ho a la seva salut , tot brindant amb cava -la seva beguda preferida-, ens anima a seguir en ferm la proposta. Al voltant de la taula rodona del Celler recordarem bells temps i farem que la seva absència sigui només física, ja que la seva presència serà més viva que mai entre les rialles de la bona gent que ens aixoplugarem per dir-nos ? Bon Nadal i Feliç 2007 ?. I acabo amb un versos de Miquel Martí i Pol com a  dolç comiat:

? Mai, sé tan cert que mai,

res no tindrà les encís del moment conviscut.

Per molt que el temps em doni

el do d?un altre somni,

viuré captiu del goig de la memòria

i les paraules, les claus per estimar-se?

Pau Vinyes i Roig 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!