Pau Vinyes

Història i fotografia

18 de novembre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

LA VIDA POLÍTICA I ASSOCIATIVA A SANT ANDREU DE PALOMAR A LA 2A REPÚBLICA ( PRIMERA PART )

La proclamació de la república a Sant Andreu de Palomar

Amb la ? dictablanda?, període conegut humorísticament amb aquest nom després de la caiguda de Primo de Rivera el 28 de gener de 1930, sorgí un govern presidit primer pel General Dámaso Berenguer i després per l?Almirall Juan Bautista Aznar, ? el qual va voler ? reinstaurar – una certa legalitat democràtica  permeten el retorn als seus càrrecs dels regidors cessats amb el cop d?estat de 1923? ( ?Sant Andreu més que un poble?, varis autors). El metge i polític Josep Cararach ocupà de nou el càrrec de regidor. El seu partit la Lliga Regionalista recolzà i apuntalà  la monarquia d?Alfons XIII. Tanmateix, el 12 d?abril de 1931 es celebraren eleccions municipals a l?Estat espanyol. A Catalunya venceren les forces republicanes i d?esquerres. Encapçalà la victòria Esquerra Republicana de Catalunya, partit polític tot just fundat el març d?aquell any. ERC esdevenia el partit d?homogènia durant el període de la Segona República a Sant Andreu i a tot Catalunya. Sorgida de la unió del Partit Republicà Català, Estat Català ? la formació d?en Macià -, el grup de l?Opinió i sectors independents del republicanisme. La primera reunió havia tingut lloc el 14 de març de 1931 als locals de l?Avenç Democràtic Republicà de Sant Andreu de Palomar, i en seguí un altre a Gràcia. Els dies 17, 18 i 19 del mateix mes tingué lloc a Sants la Conferència d?esquerres on s?acordà la fundació d?ERC.

Continua…

Pau Vinyes i Roig

 

Article publicat al " Sant Andreu de Cap a Peus",  novembre de 2006

El 14 d?abril en Lluís Companys des del balcó de l?Ajuntament de Barcelona proclamà la república i minuts més tard des de la Generalitat Francesc Macià pregona la República Catalana. Eren moments d?eufòria i alegria. Des de Sant Andreu es seguí la notícia per telèfon i ràdio. Moltes empreses deixaren de treballar i la majoria d?empleats es dirigiren cap a associacions i entitats de caire republicà per resseguir la notícia. D?altres emprengueren camí vers la plaça de Sant Jaume per a viure aquells moments històrics en viu. A Sant Andreu en conèixer la notícia de la proclamació de la república, en Josep Dencàs dirigent andreuenc d?Estat Català , metge i  casat amb la filla del doctor Cararach es dirigí cap a la Tinença Alcaldia per tal de proclamar la república des del balcó. Diversos grups de republicans es concentraren a la plaça d?Orfila tot cantant consignes a favor del nou ordre democràtic.  Es llançà des del balcó del consistori andreuenc el retrat d?Alfons XIII.

Josep Dencàs i Puigdollers esdevenia l?home fort de Sant Andreu tot deixant en segon pla al seu sogre, el doctor Josep Cararach i Maurí. Dencás esdevingué conseller de Sanitat i de Governació de la Generalitat republicana. Fou un dels capdavanters i perseguits dels fets del sis d?octubre de 1934. En esclatar la Guerra Civil es veié obligat a exiliar-se per por d?ésser afusellat pels escamots anarquistes de la CNT, per les seves desavinences amb aquest sindicat en els primers anys de l?era republicana. Passà la resta dels seus dies a Tànger, on fundà diverses clíniques tot abandonant la seva activitat política.

La candidatura d?ERC que guanyà les eleccions municipals de 1931 a Sant Andreu estava encapçalada per Joan Casanovas i Maristany ? posteriorment President del Parlament de Catalunya -, qui mai havia estat vinculat amb el poble andreuenc. El segon i tercer lloc foren per als andreuencs Ramon Marlés i Miquel Oller, col·laboradors de Josep Dencàs.

La vida quotidiana a Sant Andreu a principis dels anys trenta

La majoria d´andreuencs i andreuenques vivien en cases de planta baixa i pis, i en alguns casos amb pati petit. D?edificis de més de quatre plantes n?hi havia ben pocs. A destacar l?edifici de l?ascensor – en ser el primer en tenir aquesta aparell elevador al nostre poble- al carrer Sòcrates amb les Monges, el de Malats amb Gran de Sant Andreu i l?habitatge modernista del Versalles a la plaça del Comerç amb carrer Gran. No hi havia aigua corrent per a dutxar-se i en molts casos les fonts fornien les necessitats domèstiques de la gent. N?hi havia que tenia la sort de posseir pous i cisternes que l?ajudava a sobreviure d?una forma digna. La llum tot just arribà al nostre poble als anys vint, fins aleshores els andreuencs i andreuenques  per il·luminar-se feren servir espelmes, quinqué de petroli o carburs. L?arribada del gas per a ús domèstic no es produeix fins ben entrat els anys seixanta del segle XX. El carbó i la llenya són els elements més utilitzats per fer anar la cuina. El poble era ple de carboneres que venien el carbó a preus mòdics.

La neteja personal consistia a fer servir una gibrella i una gerra, ja que en prou feines disposaven d?aigua corrent. Per una neteja a fons calia anar als banys públics del carrer Muntanya , al Clot. Les dutxes i els escalfadors d?aigua calenta no arribarien fins ben entrat els anys cinquanta. Els més petits i agosarats anaven a banyar-se als safareigs públics, espais destinats a rentar la roba a mà. Els més concorreguts i coneguts eren els del carrer Cabrera i els del carrer del Criadero ( avui desaparegut i antigament amb el nom oficial de Pare Secchi). Algunes cases van poder fruir de safareigs privats, situats en una caseta a tocar del pati.

La xarxa de clavegueram era obsoleta i en molts casos els mateixos carrers feien funció de corriol de les aigües residuals de les cases. La indústria dels electrodomèstics és una realitat viva a partir de la dècada dels anys seixanta, fins aleshores per a conservar els aliments s?utilitzaven les neveres de gel. I en molts casos el rebost era el magatzem de menjar per excel·lència. El mobiliari de les cases era molt senzill i auster; hi havia el més necessari i imprescindible. A les habitacions era costum tenir tauleta de nit, el llit i l?armari. Els bufets a les entrades tenien com a missió rebre les visites i guardar documents domèstics més propers.

Les cases era el lloc on naixien els andreuencs i les andreuenques; en alguns casos molt excepcionals ho feien a la Clínica de sant Jordi o a la Rosa ( La Llum Andreuenca ). Els metges acostumaven a visitar els pacients a domicili; la figura del metge de capçalera era molt important per als malalts. Així com el domicili era el lloc de naixença, també era el de la mort i la vetlla.

Els més menuts i menudes s?entretenien en els carrers i les places de Sant Andreu, aleshores poc concorreguts de trànsit rodat. Els nois jugaven a cavall fort, a baldufes, al joc de les boles i, com no, al futbol, el joc per excel·lència. Els carrers eren camps de jocs improvisats. Les noies, en canvi, jugaven  a la xerranca, a nines i a baldufes. Els nois eren els més disposats a fer bretolades: anaven a la font de Canyelles, a tocar d ela via del tren de dalt, a ruixar la gent que viatjava en tren. El ?sot del paleta?, a tocar de la fàbrica de can Morros ( Fábrica Nacional de Colorantes y Explosivos), esdevenia l?indret del Rec per banyar-se, on la canalla aprenia a nedar; els nois ho feien nus, sense vergonya. Els entreteniments d?aquella època tenien aspectes un xic fora de mida. Les escoles, en la majoria  de casos,  tenien l?horari de 9 a 2 i de 3 a 6. les ? campanes? eren el pa de cada dia. Gairebé tota la infantesa la podien passar al carrer. De l?escola al carrer, ja que les cases no tenien comoditats, se?ls feien petites i a més no tenien espai per jugar-hi.

Per Festa Major el plat fort per a la canalla  era la fira. Els tradicionals ? cavallitos?, el negret ( l?home que posava el cap i els nens l?havien d?encertar i tocar, des d?una distància prudencial ) i les tómboles, eren les atraccions més utilitzades. El lloc triat per instal·lar la fira era el passeig Torras i Bages, tot just obert a finals dels anys vint. Un passeig nou i ample que permetia  posar-hi les paradetes de la fira i de venda de joguines, totes a noranta cèntims. La fira coincidia amb el quatre de desembre, santa Bàrbara, patrona dels firaries.  El castell de focs posava punt i final a la Festa Major. Per la festivitat  de sant Andreu, el 30 de novembre,  moltes fàbriques solien fer festa ( can Fabra i can Portabella eren un bon exemple). La Maquinista i els tallers del Nord, com que eren indústries metal·lúrgiques, feien festa el dia 1 de desembre, sant Eloi, el seu patró. En arribar la Guerra Civil i amb ell el nou ordre revolucionari aquestes festes foren esborrades del calendari i substituïdes per d?altres sense connotacions religioses.

Els enamorats tenien els seus espais vitals per a ?fer de les seves?. Un dels llocs triats per a festejar solia ser el caminet que resseguia la vora del Rec Comtal i la Rambla. Les entitats , entre elles la Lira. L?Avenç i la Rosa, esdevingueren les més freqüentades per anar a ballar. Moltes parelles d?andreuencs es conegueren en aquestes associacions tot esdevenint amb el pas del temps marit i muller.

Així com per als més menuts el carrer era el seu lloc vital per  als adults en època de calor també ho era. Era el lloc per fer-la petar. A l?estiu es treien les cadires i les taules per a prendre tranquil·lament la fresca. Alguns carrers, com Ignasi Iglésias, Recesvint, Sòcrates, la plaça Nadal, etc., feien festes de primavera i d?estiu. Es guarnien i es paraven taules per als veïns i veïnes. Les orquestres eren les encarregades d?animar el carrer.

Al nostre poble, com a tot arreu, existien cases dedicades a la prostitució femenina; foren molt concorregudes i animades. Molts andreuencs han fet les primeres passes en el món del sexe en aquestes ?cases de barrets?.

El món gastronòmic i hoteler a Sant Andreu tenia els seus noms i concurrència. De tavernes i fondes n?hi havia un bon grapat.. a tenir en compte l?Hostal de Can Joan ( avui plaça de Mossèn Clapés ); Cal Menut, a la plaça Mercadal, i l?Hostal del carrer Malats cantonada amb el carrer Gran. Els andreuencs solien passar l?estona tot jugant a cartes i al domino  en les tavernes ( avui coneguts com a Bars). Els bars que en temps de la república tingueren molta afluència de clients foren el Colòmbia ( 1918), el Petit Versalles ( 1928, més tard conegut com a Versalles, i amb antecedents de 1927 amb un altre nom)., l?Havana i el Lyon tots dos a la Rambla de Fabra i Puig. Evidentment n?hi havien més, però aquí hem volgut mostrar una petita pinzellada. Els dos primers, el Colòmbia i el Versalles, encara sobreviuen. El darrer, amb aires de renovació reobrirà les portes per la Festa Major d?enguany.

El carrer Pons i Gallarza, en dies d?enterrament esdevenia molt concorregut, ja que hi passava la comitiva que anava camí del cementiri ( avui territorialment situat al districte de Nou Barris). En sortir de la parròquia de Sant Andreu, els familiars i amics enfilaven carrer de l?Ajuntament , plaça del Comerç i carrer de Pons i Gallarza fins creuar les vies del tren per reprendre de nou el camí pel carrer Garrofers fins arribar al cementiri andreuenc. Tot just a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera, la Tinença Parroquial de Sant Pacià esdevingué parròquia. Així doncs, Sant Andreu de Palomar disposava d´una nova església, a part de la plaça d?Orfila, Santa Engràcia i de la Santa Eulàlia de Vilapicina .

Temps difícils per a la majoria d?andreuencs i andreuenques. Tanmateix l?adveniment de la Segona República escenificà una millora en els drets col·lectius i individuals de les persones. El dret de vot de les dones així com el reconeixement del seu paper social, l?alliberament nacional, el dret al descans i a les vacances, les millores salarials…Petites passes, algunes no prou assolides, que esdevingueren exemple a seguir en d´altres països europeus, com fou el cas de l?educació. Una nit fosca, que durà més de quaranta anys, trencà les esperances per una societat més justa i igualitària. Hagueren de patir per retrobar la llibertat perduda.

Pau Vinyes i Roig

 

Article publicat al " Sant Andreu de Cap a Peus", de novembre de 2006

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!