AMB LA SEVA PLÀCIDA LLUM
La sorra s'esmuny com l'aigua en retornar als seus orígens,
la vida deixa petjades en racons inesborrables, on la lluna, amb la seva plàcida llum, acarona els paisatges oblidats.
I així neix un racó on el vent esdevé l'aire fresc que renova el present, present que ens dibuixa un camí a resseguir amb temps i passió.
Les tendres nits que floreixen en els estanys del pensament
reviuen les ombres del passat per fer-se més ombrívol avui.
I tot és possible en aquest espai de món si hi ha un demà fort i actiu, on les onades de la bellesa enamoren les virtuts de l'ésser estimat.
El paraigües aixopluga les gotes del regalim del plor d'una estació perduda, entrelligant territoris humils i tendres de la història viscuda.
No hi ha retorn possible però l'horitzó retruny les veus del passat que eixamplen voreres d'amistat recuperada, on la sort del viure és l'opció triada."
Pau Vinyes i Roig
13 d?octubre de 2006
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!