EXPERIÈNCIA D?UN VIATGE D?ESTIU
Les vacances d?estiu són per a molts un temps de descans i desconnexió amb allò que fem quotidianament. Un deixar, si la tenim, la feina aparcada per uns dies. Començar un nou periple en la nostra vida. Iniciar un període de vacances pot significar una onada d?aire fresc on poder gaudir d?un temps sense sentir els crits del cap de l?oficina, els de la canalla a l?escola o el martelleig de la fàbrica. Tanmateix les vacances poden ser un maldecap. Si més no és la meva experiència viscuda durant els primers dies del proppassat agost. Encarrilat en un mig viatge organitzat, vaig sobreviure a empentes i rodolons a la temptativa de conèixer la Normandia i la Bretanya. Seguint les petjades de les dues organitzadores ( sis participants, quatre dels quals anàvem de sobrevinguts ) vam iniciar una aventura per terres de l?Estat francès. ( continua)
Arribats a l?aeroport de Bovais, a tocar de París, via companyia de baix cost ?Ryanair-, vam decidir llogar dos cotxes. Estrenats els automòbils sense parar per fer un cafè i sota una pluja fina i llarga, ens vam dirigir cap al primer poble a visitar. Poblet de la baixa Normandia, amb una plaça porxada medieval. Certament bonic. Les inicials fotos i les primeres postals comprades. Un tomb ràpid i lleuger, ja que el plugim que queia ens molestava un xic. Altre cop dins del cotxe i enfilant carretera enllà per arribar al segon lloc de les visites del dia. Aquest cop un castell medieval molt ben conservat amb el seu bosc esplèndid. Com no ens disposem a pagar religiosament els quatre euros de l?entrada. Visita de cop d?ull i apa som-hi de nou, carretera amunt. Ara toca abadia. Campanar majestuós. L?abadia a ulls d?un servidor un xic trista. En canvi el poble que donava vida al lloc tenia el seu que. Cotxe amunt per anar cap a la capital de la Normandia. Rouen, ciutat tocada pels bombardeigs dels nazis durant el desembarcament aliat en la Segona Guerra Mundial, i refeta com si no hagués passat res de l?altre món. En no seguir els horaris francesos dels àpats ens calgué fer mans i mànigues per aconseguir un lloc on ens poguessin servir quelcom per a sopar. Finalment trobem una pizzeria on mengem amb desgana. Si el rei de les pizzes hi poses el cap no duraria ni dos segons en aquell lloc. La nit la passem en els coneguts hotels prefabricats de carretera Formula 1, on per uns 11? per cap dorms en una habitació de tres. Un llit doble i una llitera tipus ?camarot submarí? acompanyat d?una petita pica per a rentar les mans, una tauleta de nit i un televisor habitació d?hospital. Una nit perfecte, però 10 nits no acabem de ser allò més confortable si ets el que dorms a la llitera. Dels 12 dies del viatge només dues nits en alberg.
I així durant dotze dies seguits. De poble en poble, de castell en castell resseguint un itinerari establert prèviament. Pujar i baixar del cotxe tot fent visita de metge als llocs triats. Carretera amunt per llocs preciosos. Resseguint amples camps verds. La pluja els rega dia si dia també. Em recordava la verda Irlanda. Clima atlàntic per excel·lència. Des de la costa normanda tot passant per la bretona giravoltant en arribar a Finesterre per seguir vers Rennes i tot seguit cap a Bovais, d?on retornaríem cap a Barcelona. Entre els llocs visitats, i que la memòria no m?enganyi, hi havia la platja d´Omaha ? on hi hagué el desembarcament americà del 6 de juny de 1944-, el cementiri americà dels morts del sis de juny ? més turístic que la Sagrada Família en plena temporada alta -, el cementiri alemany de Valognes ? ni una sola ànima en aquest racó de món a part de nosaltres sis -, el Mont Saint Michel ? preciós i esvelt, però on no hi cabia ni una sola agulla d?enfilar de tants turistes per m2-, Dinard, Dinan…. On un servidor va gaudir de valent va ser a la ciutat portuària de Saint Nazaire. En aquest indret de la Bretanya hi ha reproduïdes en format tanca publicitària de carretera set vinyetes de l?àlbum ? Les set boles de cristall?, del dibuixant d?en Tintín Hergé. Recreació de les vinyetes que es succeeixen a la ciutat repartides per diferents indrets del port. Homenatge a l?obra del dibuixant belga, de qui l?any vinent es commemora el centenari del seu naixement. Un viatge fet quasi a punta de pistola. D?un lloc a un altre sense esma per gaudir-lo amb serenor i plaer. Dels noms dels pobles, castells i monuments visitats em prou feines els recordo. Em direu que sóc un pèssim viatjant i un home poc preparat per a rebre cultura geogràfica. Res de l?altre món, un viatge per a no recordar i repetir-lo amb més calma en anys propers. L?estiu també pot ser estressant es miri com es miri.
Pau Vinyes
Article publicat al " Sant Andreu de Cap a Peus " de setembre de 2006
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!