Pau Vinyes

Història i fotografia

8 de setembre de 2014
0 comentaris

EL 9 DE NOVEMBRE: UNA OPORTUNITAT DE RADICALITAT DEMOCRÀTICA

vt1

Ho recordo com si fos avui. El 30 de setembre de 2005 era fent la connexió entre la línia 1 amb la 3 al passadís de la l’estació de Catalunya del metro. Em va sonar el mòbil. M’hi vaig posar i vaig sentir la veu de la meva mare. Em comunicava que el 89% dels diputats i de les diputades del Parlament de Catalunya havien votat a favor de l’Estatut de Miravet. Després de 26 anys la immensa majoria dels representants dels catalans i de les catalanes havien referendat un nou corpus polític per a l’autogovern català. En sentir aquelles paraules em vaig emocionar. El primer pensament que em va venir al cap va ésser que si el poble català va unit i els seus representants legítims li dóna suport es poden construir gran gestes. Després va venir el ribot dels socialistes i populars a les Corts Espanyoles, els 4 milions de signatures recollides pel PP en contra de l’Estatut a tota Espanya i l’anul·lació de part dels seu corpus per part del Tribunal Constitucional. Enmig el referèndum per aprovar o no un Estatut retallat, on va participar menys del 50% del cens. PP i ERC hi van votar en contra des de distàncies abismals. Va guanyar el si.

Tres manifestacions multitudinàries (2010-2012-2013) van demostrar que la ciutadania no estava conforme amb la dèria re-centralitzadora de l’Estat espanyol i la nul·la voluntat dels dos grans partits polítics espanyols en voler fer un canvi profund en la dinàmica de les relacions Catalunya-Espanya. Hem fet els deures, hem intentat fer possible l’encaix de Catalunya dins d’Espanya, el famós peix al cove ja no funciona…Des de 1977 hem intentat fer d’Espanya un Estat federal i no ens hem assortit. A dia d’avui som en un carreró sense sortida pel que fa l’autonomisme i milers de veus ciutadanes reclamen un canvi de rumb. Molts federalistes i autonomistes s’han convertit a l’independentisme més per raons pràctiques que emotives. Ser independentista avui és voler transformar l’estatus quo actual que ens ha fet més pobres i no ens deixa evolucionar. L’Estat espanyol (no pas Espanya ni la majoria d’espanyols) està podrit en la seva misèria més absoluta. No s’ha regenerat ni ha evolucionat amb la dinàmica dels nous temps. Una gran part de la població demana canvis profunds i una radicalitat democràtica. El bipartidisme de l’Estat ja no és una bona eina.

A parer d’un servidor la revolució democràtica i pacifica que està vivint Catalunya amb el debat sobiranista pot esdevenir una bona excusa per a donar un nou impuls a la radicalitat democràtica a nivell de tot l’Estat espanyol. Despertar als adormits i silenciats així com els mandrosos de la política per tal de mobilitzar-los i fer-los partícips d’aquesta revolució pacífica i transformadora.

La immensa majoria dels catalans i de les catalanes –així ho diuen les enquestes- volem votar. Volem transformar i treballar per una societat més justa i compromesa amb els valors de la democràcia real. El 9 de novembre és la fita històrica que hem estat esperant d’ençà la desfeta de 1714. Al llarg dels darrers 300 anys –salvant una petita escletxa republicana- l’Estat ens ha volgut sumís i callat. Ens ha volgut esborrar com a poble o si més no rebaixar-nos de categoria i fer-nos sentir inferiors i acomplexats. Només cal anar als arxius, a les biblioteques i a les hemeroteques per adonar-no-se’n.

Per aquest motiu el 9 de novembre volem votar per decidir com ha de ser la Catalunya del demà. La llibertat d’un poble no es mesura per lleis i constitucions ans el contrari per la voluntat de ser. Els pobles fan les lleis i les constitucions no pas al contrari. Com diu l’eslògan Ara és l’hora! Ara o mai. No valen les excuses que anem massa ràpid o que ara no és el moment o que ho hem de fer d’acord amb l’Estat espanyol. Hem estat 300 anys esperant una oportunitat. Se’ns ha obert una porta i hem d’afanyar-nos per entrar a la casa de la llibertat. La casa en que molts catalans i moltes catalanes hem estat somnia’m des de temps remots. Que la història ens acompanyi i la raó ens faci lliures.

Pau Vinyes i Roig

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!