Pau Vinyes

Història i fotografia

18 de setembre de 2013
Sense categoria
2 comentaris

PER TAL QUE POGUEU VOTAR NO

Hi ha certes organitzacions polítiques i mitjans de comunicació que han optat per a fer grans escarafalls quan una part important del poble de Catalunya ha sortit al carrer – de forma democràtica i pacífica- per a demanar la independència. De sota les pedres han tret “falsos” arguments on s’han arribat a dir i a escriure barbaritats de l’alçada d’un campanar. Des de considerar el procés sobiranista de feixista fins a qualificar al president Mas de seguidor de Mussolini i d’en Hitler. La por a una possible independència de Catalunya, i sobretot a la voluntat majoritària del poble català a aquest procés, els ha capficat en un espiral de vergonya i menyspreu vers allò que significa la democràcia.

Els participants que vam gaudir de la reivindicació durant la Via Catalana per la Independència expressàvem lliurement allò que en la intimitat de les seves llars i espais de relació amical fa temps que opinen. Voler decidir el futur de Catalunya i en la mateixa mesura dels seus ciutadans i ciutadanes no ha de ser cap maldecap. Deixar que el poble català pugui decidir el seu futur en llibertat hauria d’ésser l’exercici més lloable que tot poble democràtic pugi expressar. Els partidaris a l’autodeterminació dels catalans i les catalanes només demanem que se’ns deixi fer-ho a través de les urnes. Si la democràcia és la voluntat del poble, aquesta voluntat s’hauria de poder exercir  a través d’una consulta o referèndum. Els partidaris del no a la independència – els del “mejor unidos”- no els hauria de fer cap mena de por preguntar quin ha d’ésser l’estatus de Catalunya, ans el contrari si són demòcrates no els n’hauria de fer.

Vull poder votar en una consulta o referèndum per a poder decidir el nostre encaix en el futur. Però també, i això és molt important, m’agradaria que el senyors Pere Navarro, Albert Rivera, la senyora Alícia Sánchez Camacho i tants partidaris i partidàries del no poguessin votar no en aquesta consulta. I des de la coherència democràtica – no pas des de la demagògia i de la feblesa poruga dels que no saben jugar al rol democràtic- poguessin donar arguments per la permanència de Catalunya com a regió o autonomia d’Espanya. Repeteixo, per si no els ha quedat prou clar als partidaris i les partidàries del “mejor unidos” que vull votar SÍ per tal que ells puguin votar NO.

Només la por i el menyspreu a  la participació democràtica pot fer que una part important del poble català quedi silenciada. I aquest silenci serà la veritable Catalunya silenciosa. No ho dubteu, la llibertat del futur de les nostres generacions no és el llast del passat i de la por així com les clavegueres de l’Estat, és la voluntat democràtica de tot un poble que vol seguir sent per damunt de tot hereu dels qui han donat tot per la seva defensa.

Per això i només per això darrer VULL VOTAR!!!

Pau Vinyes i Roig

Historiador i dinamitzador cultural

  1. No és Rajoy qui té la clau definitiva del referèndum. La tenim nosaltres, la té el nostre govern. 
    Dirigim bé les nostres exigències de votar. Que Artur Mas i Junqueras no dilatin més la Data i la Pregunta i la voluntat de fer la DUI de seguida.
    Hem perdut un any! I el país dessagnant-se a retallades. No hi ha res que hagi justificat aquesta demora.  
  2. Que es faci un declaració unilateral d’independència, d’entrada sembla el camí més lògic i ràpid: s’ha escollit un parlament que té una majoria de diputats favorables a la independència. Voten i ja està.
    El que passa és que organitzar un referèndum, amb una pregunta clara i unes respostes encara més clares no només permetem que tothom digui la seva en aquest cas (sobre la independència de Catalunya, ja que en les eleccions s’hi barregen molts temes), sinó que enfortim el que volem aconseguir per a la futura República Catalana: una democràcia més ferma i més forta, que sigui participativa, transparent. Convocar un referèndum i ser tossuts en això és una declaració d’intencions claríssima per aquells que volen viure en un estat realment nou i on tothom hi té la seva veu. Per tant, sóc partidari ferm que es dugui fins a les últimes conseqüències la convocatòria d’aquest referèndum el 2014. Rebutjar-lo, negar-lo o no permetre’l, els que ara són partidaris del NO, segur que ho veuen amb uns altres ulls: qui vol quedar-se en un estat on no et deixen votar sobre això?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!