Pau Vinyes

Em vaig assabentar de la mort d’en Martí Gasull i Roig a través de Vilaweb. Estava a casa amb uns amics, amb els quals xerràvem sobre l’esdevenidor del nostre poble, quan de sobte m’assabento del tràgic accident. Sóc un enamorat de la muntanya per aquesta raó em va sobtar que la natura ens hagués traït per un moment enduent-se el nostre estimat amic. Vull pensar que la seva mort és un malaït fet aïllat i que la muntanya i la natura en la seva extensió ens és propera i amical.

En llegir els comentaris apareguts en alguns mitjans digitals m’he quedat glaçat. Des de la broma més barroera i macabre fins a l’insult denigrant i poca-solta. Fer escarni d’una persona morta per molt que ideològicament no sigui de la teva corda és escandalós i demostra un nivell cultural molt, però molt, baix.

En Martí estimava la seva terra, la seva llengua, la seva cultura però era respectuós amb tothom. Va demostrar que amb elegància i raonament valent es podia defensar el dret a parlar, escoltar i estimar el català. Era coneixedor que Catalunya era terra d’acollida i per aquest motiu va impulsar el català com a llengua d’acolliment.  Per a molts mitjans – alguns editats a Catalunya- era un alpinista espanyol, però per a molts – per als qui l’estimàvem- era un català enamorat de les muntanyes i fidel als valors democràtics i al dret de decidir dels pobles.

Amic Martí, et vaig conèixer poc i en aquests dos darrers anys a través de ser membre un servidor de la junta directiva de la Plataforma per la Llengua, però em vas donar moltes lliçons. Lliçons que no oblidaré mai. Em vas obrir de bat a bat les portes de l’entitat i em vas acollir amb serenor i escalf. I això no té preu.

Gràcies per estimar la parla que ens ha fet forts i oberts al món. Fins sempre, Martí!