QÜESTIONS SOBRE L?EUROVEGAS

Se’ns dirà per activa i per passiva que el projecte de l’Eurovegas és un bon negoci per a Catalunya – mai millor dit. Que oferirà milers de llocs de treball – les xifres pugen i baixen segons qui les diu. Per TV3 i quasi tots els mitjans catalans se’ns omplirà d’informacions on s’esmentin les suposades bondats del projecte. Fins i tot se’ns vendrà la moto en dir-nos que serà un espai dedicat a hotels, a palaus de congressos i a esbarjo. Se’ns maquillarà tot i se’ns farà empassar mil i una notícies engrescadores sobre el tema. Però no se’ns dirà TOTA LA VERITAT.

Per a un servidor (educat en un ambient catalanista i d’esquerres) que no se sent identificat amb el comunisme i es considera catòlic no practicant el projecte de l’Eurovegas és un mal negoci. Se’ns farà un macro espai lligat amb el món del diner, la ludopatia, la corrupció i les lleis com la del tabac se la passaran per la torera. En poques paraules, ens venen un model mafiós, on els valors que de petit en van inculcar no s’hi a diuen. On el joc del diner serà el rei. Un model allunyat completament de l’esperit emprenedor dels catalans – ben demostrat al llarg de la història. Se’ns vol vendre “duros a quatre pessetes”.

Crec en que una altra manera d’entendre l’oci és possible. Aposto per la cultura, per una societat sostenible on l’entreteniment no passi pel diner fàcil. Desitjo que aquells valors cristians rebuts de petit es facin realitat i no s’embrutin de corrupció i d’engany. Massa sovint, i al llarg dels anys ho hem hagut de patir, ens han posat una bena als ulls i no ens han deixat veure la realitat. Ens han domesticat amb falses promeses i dibuixat una herència que els nostres fills i filles hauran de patir i malviure amb escreix. Eurovegas és pa per a avui i gana per demà.

Saltar-se lleis, obligar per decret llei expropiacions i desfigurar el paisatge per un caprici d’uns quants és obligar-nos a cruspir mètodes moralment poc democràtics. La democràcia no és això, és decidir entre tots i demanar al poble què en pensa. Sempre des de la igualtat d’oportunitats, tant per als defensors del projecte com per als qui creuen que una altra societat és possible.

Però qui hi ha darrera de l’Eurovegas. Doncs, un tal Adelson. Proper a l’extrema-dreta. Amb pocs escrúpols i decidit seguidor – amb milers de dòllars- del candidat del Partit Republicà dels EEUU. L’editorial del 24 de juny del prestigiós diari americà NY Times el definia així:” Cap americà dedica tants diners a intentar derrotar el president Obama com Sheldon Adelson, el magnat dels casinos que els darrers tres anys ha guanyat més diners que cap altre americà. Ell és la il·lustració perfecta de l’estat esquàlid dels diners polítics; gasta sumes de diners més grans que cap altra donació política en la història, per tal d’afavorir els seus projectes personals, ideològics i financers, que xoquen amb les necessitats de la nació.”

Tanmateix, no podem quedar-nos només amb el lema “No l’Eurovegas, sí al Parc Agrari”. És important salvar el Parc Agrari – i les seves escarxofes- però molt més important fer entendre que hi ha altres maneres de viure el lleure. Sóc d’aquells que si hi ha una necessitat col·lectiva, com per exemple un nou vial o bé un conjunt d’ habitatges públics es faci a voltes perjudicant el Parc Agrari. Però sempre des del punt de vista col·lectiu i després d’un debat obert i democràtic. En el cas de l’Eurovegas no és així. És per imposició governativa i sense tenir en compte el poble. Admiro la valentia d’alguns polítics en oposar-se al projecte – com per exemple l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor-, és de lloança. Rebutjo aquells alcaldes embolicats en falses promeses i cecs de projecció de futur – alguns dits d’esquerres- que es venen el seu territori per quatre duros mal contats.

Per tot això i molt més el meu rebuig a un projecte que ens hipoteca com a poble, que ens fa malbé el territori i que ens fa petits a nivell humà. Em sap greu que una opció política com CIU hagi caigut en aquest parany, i molt més el soci petit de la federació el qual es fa dir democratacristià. On és el cristianisme de l’Eurovegas?

Si s’arriba a fer realitat el projecte de l’Eurovegas un servidor sentirà vergonya del seu govern així com d’una manera d’entendre el país. Vull una Catalunya lliure, però també lliure de casinos, màfies i corrupció. Potser la millor opció es marxar d’aquest país i anar-se’n a viure on el seny i el sentit comú estiguin per damunt de la cobdícia, el diner fàcil i l’especulació urbanística i informativa.

Però, tot plegat serà un malson i  l’Eurovegas serà com la pols que un cop escombrada no en queda ni rastre. Vull pensar en positiu, malgrat tot.

Pau Vinyes i Roig

Historiador

Imatge:Possibles localitzacións aparegudes a la premsa. Font: territori.scot.cat

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *