Pau Vinyes

Història i fotografia

16 de març de 2012
Sense categoria
0 comentaris

L´ESCOCÈS CF

Dos historiadors andreuencs arran del llibre del centenari de la UE Sant Andreu han descobert la que podria ser la imatge més antiga datada d´un club de futbol a l´Estat espanyol. En Jordi Petit i l´Hèctor Alonso han fet una gran descoberta. És sabut per les informacions aparegudes a la premsa de l´epoca – estem parlant dels anys 1899 i 1900- que a la ciutat de Barcelona existien tres entitats esportives dedicades al footbaall, esport tot just exportat de les Illes Britàniques per treballadors del ram tèxtil, la majoria escocesos. Els clubs en qüestió són el FC Barcelona – fundat el 29 de novembre de 1899-, el Català FC – fundat el 17 de desembre de 1899- i l´Escocès CF –fundat primerament com a Sant Andreu CF al desembre de 1899 i com a Escocès CF el gener de 1900-. Els historiadors abans esmentats han trobat una imatge del club andreuenc via Austràlia. La néta d´un dels jugadors guardava amb molta estima aquesta fotografia del seu avi i dels companys d´equip. Sense res a canvi ha fet donació de la imatge a la UE Sant Andreu, qui al seu torn ha fet dipositària de la seva custòdia al Centre d´Estudis Ignasi Iglésias. El passat dimarts dia 6 de març feren la presentació oficial al´auditori del Centre Cultural de Can Fabra. El ressò mediàtic no ha parat des d´aquell dia, fins i tot televisions i diaris anglesos i escocesos n´han fet esment.

Com a hitoriador és un plaer poder topar amb troballes d´aquest tipus. Personalment es com arribar al cim d´una muntanya i poder gaudir de tot l´entorn després d´un gran esforç. Esdevenir l´amo d´aquell paisatge des de les alçades. He viscut vivències, a menor escala això sí, com les de més amunt descrites. És un goig poder arribar a esbrinar l´arrell d´allò que estàs investigant. Se´m posa la pell de gallina cada cop que descobreixo un esglaó més del tramat històric a estudiar. És com albirar per una finestra del temps. Hi ha el desig de capbussar-se dins d´aquella imatge i poder viatjar per uns moments pel túnel del temps. Poder fer turisme històric seria genial, això sí tot passant desapercebut per evitar ser arrestat o angoixat per la massa curiosa en descobrir un ésser estrany per a ells.

Vaig emocionar-me de valent en escoltar la història de la troballa de la fotografia i dels motius que fan que sigui la foto més antiga datada d´un equip de futbol a casa nostra. Els dos historiadors, en Jordi i l´Hèctor, van saber transmetre de forma planera, senzilla i emotiva la gran troballa històrica. En escoltar-los en moria d´enveja sana de no poder ser un dels protagonistes. Ficar-se a la seva pell i ser els protagonistes d´aquella recerca ha de ser fantàstic.

La feina d´historiador a voltes és feixuga. Has d´anar investigant en arxius, biblioteques, fent preguntes a protagonistes de la història a narrar…i no sempre és fàcil. Darrera la feina d´hores i hores en un arxiu a vegades el resultat no és l´òptim. Costa que floreixin flors a cada instant. D´un centenar de papers remenats i consultats pot florir una troballa. I generalment la sort arriba el dia menys pensat. Aquell dia que penses que avui no trobarem res o que en aquest petit i oblidat arxiu o biblioteca digital no hi ha res a buidar es quan arriba la gran sorpresa. A un servidor les grans sorpreses li han arribat de manera inesperada i altes hores de la nit. Sense anar més lluny una nit del mes de gener – devien ser les 3 de la matinada- estava mirant un programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de l´any 1915 per a incloure anuncis en el llibre encomanat L´Abans de Sant Andreu de Palomar. De sobte vaig topar amb un anunci del Petit Versailles – l´actual bar Versalles-. Sempre s´ha cregut que el Versalles tenia data d´inici l´any 1928. I així consta en llibres i les plaques en reconeixement rebudes per part de l´Ajuntament de Barcelona com a establiment comercial antic. Dies després vaig localitzar a l´hemeroteca de La Vanguardia més dades sobre el Petit Versailles. L´any 1939 un decret del general Franco obliga a castellanitzar tots els rètols de les botigues. Per aquest motiu el Petit Versailles passa a anomenar-se Versalles a seques. Doncs no, amb la topada de l´anunci de l´any 1915 és desmenteix que fos de l´any 1928. Si no hi ha cap més nova descoberta que ens faci canviar de plans l´any 2015 celebrarem el centenari del Versalles.

Pau Vinyes i Roig

Imatge: Anunci del Petit Versailles aparegut al programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de l´any 1915. Fons Teresa Martínez.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!