Com a hitoriador és un plaer poder topar amb troballes d´aquest tipus. Personalment es com arribar al cim d´una muntanya i poder gaudir de tot l´entorn després d´un gran esforç. Esdevenir l´amo d´aquell paisatge des de les alçades. He viscut vivències, a menor escala això sí, com les de més amunt descrites. És un goig poder arribar a esbrinar l´arrell d´allò que estàs investigant. Se´m posa la pell de gallina cada cop que descobreixo un esglaó més del tramat històric a estudiar. És com albirar per una finestra del temps. Hi ha el desig de capbussar-se dins d´aquella imatge i poder viatjar per uns moments pel túnel del temps. Poder fer turisme històric seria genial, això sí tot passant desapercebut per evitar ser arrestat o angoixat per la massa curiosa en descobrir un ésser estrany per a ells.
Vaig emocionar-me de valent en escoltar la història de la troballa de la fotografia i dels motius que fan que sigui la foto més antiga datada d´un equip de futbol a casa nostra. Els dos historiadors, en Jordi i l´Hèctor, van saber transmetre de forma planera, senzilla i emotiva la gran troballa històrica. En escoltar-los en moria d´enveja sana de no poder ser un dels protagonistes. Ficar-se a la seva pell i ser els protagonistes d´aquella recerca ha de ser fantàstic.
La feina d´historiador a voltes és feixuga. Has d´anar investigant en arxius, biblioteques, fent preguntes a protagonistes de la història a narrar…i no sempre és fàcil. Darrera la feina d´hores i hores en un arxiu a vegades el resultat no és l´òptim. Costa que floreixin flors a cada instant. D´un centenar de papers remenats i consultats pot florir una troballa. I generalment la sort arriba el dia menys pensat. Aquell dia que penses que avui no trobarem res o que en aquest petit i oblidat arxiu o biblioteca digital no hi ha res a buidar es quan arriba la gran sorpresa. A un servidor les grans sorpreses li han arribat de manera inesperada i altes hores de la nit. Sense anar més lluny una nit del mes de gener – devien ser les 3 de la matinada- estava mirant un programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de l´any 1915 per a incloure anuncis en el llibre encomanat L´Abans de Sant Andreu de Palomar. De sobte vaig topar amb un anunci del Petit Versailles – l´actual bar Versalles-. Sempre s´ha cregut que el Versalles tenia data d´inici l´any 1928. I així consta en llibres i les plaques en reconeixement rebudes per part de l´Ajuntament de Barcelona com a establiment comercial antic. Dies després vaig localitzar a l´hemeroteca de La Vanguardia més dades sobre el Petit Versailles. L´any 1939 un decret del general Franco obliga a castellanitzar tots els rètols de les botigues. Per aquest motiu el Petit Versailles passa a anomenar-se Versalles a seques. Doncs no, amb la topada de l´anunci de l´any 1915 és desmenteix que fos de l´any 1928. Si no hi ha cap més nova descoberta que ens faci canviar de plans l´any 2015 celebrarem el centenari del Versalles.
Pau Vinyes i Roig
Imatge: Anunci del Petit Versailles aparegut al programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de l´any 1915. Fons Teresa Martínez.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!