Pau Vinyes
Història i fotografia
25 de juny de 2011
Sense categoria
0 comentaris
ELS BELLS INSULTS DEL CAPITÀ HADDOCK TRADUÏTS PER JOAQUIM VENTALLÓ
A través de l’editorial A Contavent
(http://www.acontravent.cat/) i amb la
participació de l’historiador i soci de 1001, Pau
Vinyes ens fem ressò d’una novetat editorial sobre
la traducció catalana de les aventures de Tintín.
Durant tots els anys que va traduir Tintín,
Joaquim Ventalló va anar elaborant el seu
particular “Diccionari” de renecs, tant amb els
insults que incloïa a Tintín com d’altres que
l’atreien per algun motiu i anava recopilant. Més
de 800 paraules i expressions. És precisament
aquesta tria personal de Ventalló el fet que li
dóna, literàriament, rellevància. Uns va
utilitzar-los; altres, no. Tanmateix, tots són una
autèntica troballa d’enginy, d’intel·ligència i
d’humor.
Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp
no és cap recopilació sistemàtica de les
imprecacions proferides pels personatges de
Tintín, i sobretot del capità Hadock, és molt més
que això. És un monument lingüístic de primer
ordre i un espectacular treball filològic.
El llibre compta amb una introducció de la seva
filla, Eulàlia Ventalló, i articles d’August
Rafanell i Salvador Garcia-Arbós, així com un
apunt biogràfic escrit per Pau Vinyes.
«Posava il·lusió i entusiasme en les traduccions
per tal que els lectors en gaudissin tant com ho
havia fet ell i nosaltres quan érem nens. De tant
en tant apareixia amb un llistat de paraules per
tal que li confirmés que aquell era el llenguatge
adequat i que no era ni carrincló ni massa erudit
(…) Si tenia qualsevol dubte en relació amb les
expressions marineres emprades pel capità Haddock
ho consultava amb els amics mariners i pescadors
d’El Port de la Selva, on anàvem tots els estius,
per trobar l’equivalent català. El meu pare
buscava alternatives per evitar fer una traducció
literal (…) Va confeccionar uns glossaris on va
recuperar paraules obsoletes o poc freqüents, i on
va demostrar una gran capacitat inventiva a l’hora
d’adaptar els renecs i insults”. (Eulàlia
Ventalló)
“Els insults de Ventalló, de tan bonics, deixen de
ser insults. Són uns insults que no ha proferit
mai ningú. Són pura literatura”. (August Rafanell)
“El més genial del senyor Ventalló és “nyèbits de
catracòlics del mal rellamp”. Encara diria més, és
el millor renec de tots els Tintín, en qualsevulla
de les llengües que s’hagin parlat i quedin per
parlar en tots els universos coneguts i en les
galàxies desconegudes”. (Salvador Garcia-Arbós)
“Per a molts infants, les traduccions (de Tintín)
d’en Quimet Ventalló van ser el primer pas cap a
lectura en català”. (Pau Vinyes)
Cordialment,
1001 – Associació catalana de tintinaires
(http://www.acontravent.cat/) i amb la
participació de l’historiador i soci de 1001, Pau
Vinyes ens fem ressò d’una novetat editorial sobre
la traducció catalana de les aventures de Tintín.
Durant tots els anys que va traduir Tintín,
Joaquim Ventalló va anar elaborant el seu
particular “Diccionari” de renecs, tant amb els
insults que incloïa a Tintín com d’altres que
l’atreien per algun motiu i anava recopilant. Més
de 800 paraules i expressions. És precisament
aquesta tria personal de Ventalló el fet que li
dóna, literàriament, rellevància. Uns va
utilitzar-los; altres, no. Tanmateix, tots són una
autèntica troballa d’enginy, d’intel·ligència i
d’humor.
Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp
no és cap recopilació sistemàtica de les
imprecacions proferides pels personatges de
Tintín, i sobretot del capità Hadock, és molt més
que això. És un monument lingüístic de primer
ordre i un espectacular treball filològic.
El llibre compta amb una introducció de la seva
filla, Eulàlia Ventalló, i articles d’August
Rafanell i Salvador Garcia-Arbós, així com un
apunt biogràfic escrit per Pau Vinyes.
«Posava il·lusió i entusiasme en les traduccions
per tal que els lectors en gaudissin tant com ho
havia fet ell i nosaltres quan érem nens. De tant
en tant apareixia amb un llistat de paraules per
tal que li confirmés que aquell era el llenguatge
adequat i que no era ni carrincló ni massa erudit
(…) Si tenia qualsevol dubte en relació amb les
expressions marineres emprades pel capità Haddock
ho consultava amb els amics mariners i pescadors
d’El Port de la Selva, on anàvem tots els estius,
per trobar l’equivalent català. El meu pare
buscava alternatives per evitar fer una traducció
literal (…) Va confeccionar uns glossaris on va
recuperar paraules obsoletes o poc freqüents, i on
va demostrar una gran capacitat inventiva a l’hora
d’adaptar els renecs i insults”. (Eulàlia
Ventalló)
“Els insults de Ventalló, de tan bonics, deixen de
ser insults. Són uns insults que no ha proferit
mai ningú. Són pura literatura”. (August Rafanell)
“El més genial del senyor Ventalló és “nyèbits de
catracòlics del mal rellamp”. Encara diria més, és
el millor renec de tots els Tintín, en qualsevulla
de les llengües que s’hagin parlat i quedin per
parlar en tots els universos coneguts i en les
galàxies desconegudes”. (Salvador Garcia-Arbós)
“Per a molts infants, les traduccions (de Tintín)
d’en Quimet Ventalló van ser el primer pas cap a
lectura en català”. (Pau Vinyes)
Cordialment,
1001 – Associació catalana de tintinaires
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!