Pau Vinyes

Història i fotografia

3 de maig de 2010
Sense categoria
0 comentaris

ANNA BALLBONA M’ENTREVISTA PER AL PUNT, TOT PARLANT DEL LLIBRE D’EN VENTALLÓ

«Ventalló és un home que no té disfresses, que no és un Samaranch»

Foto: ANDREU PUIG

«Visca
la República!», coeditat per Duxelm i la Fundació Irla, és el títol del
llibre sobre Ventalló que ha fet Pau Vinyes. Ventalló (1899-1996) és el
traductor de «Tintín» al català, periodista, polític i poeta. L’estudi
revela facetes poc conegudes, com la seva etapa de regidor de Cultura a
l’Ajuntament de Barcelona, durant la República

Com hi arriba, a Ventalló?
–«Aquesta
pregunta, me la va fer la filla d’en Ventalló, l’Eulàlia. Jo sóc un
malalt del Tintín. Des dels set anys, que em van regalar Les set boles de cristall,
m’aficiono d’una manera escandalosa a les aventures de Tintín. Hi havia
una segona pàgina en què sortien els idiomes en què s’havia publicat, i
hi sortia el català i que era traduït del francès per Ventalló. A
partir d’aquí començo a gratar i descobreixo un superhome, molt
polifacètic, que va viure 97 anys. És un testimoni clau del segle XX.»
–Vostè és un tintinaire militant, oi?
–«Sí,
jo sóc el número 8 de l’associació catalana de tintinaires. Els de la
junta que van fundar l’associació eren set. Jo sóc el primer soci
després dels membres de la junta.»
–Un cop es posa a estudiar Ventalló, què és el que el sorprèn més?
–«Joaquim
Ventalló sempre s’havia considerat periodista. Si la faceta de
traductor és la més coneguda, i després la de periodista, la de polític
encara és menys coneguda. Va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament
republicà durant la primera legislatura, a Barcelona, del 31 al 34.
Aquí va fer una tasca important. Crea noves escoles, potencia les
colònies escolars. També impulsa l’avantprojecte d’un aeroport
internacional a Barcelona. Per això el 32 se’n va per Europa a conèixer
aeroports.»
–Això dóna idea d’una personalitat molt moderna?
–«Si
agafem els paral·lelismes de l’Hergé, el creador de Tintín, i de
Ventalló, tots dos viuen constantment amb les novetats, amb les
modernitats. Amb el seu olfacte de periodista, indaga, va més enllà i
està en mil i una mogudes modernes. Entre elles, amb el tema de
l’esport. No oblidem que va ser el primer a retransmetre un partit de
futbol a nivell de tot l’Estat, un Irun-Barça. També va estar en un
projecte de televisió a Catalunya.»
–És un polític oblidat?
–«Quan
s’estudia la República i la Guerra Civil, es posa molt d’èmfasi en la
proclamació de la República, els Fets d’Octubre del 34 i el
desenvolupament de la Guerra Civil. S’obliden etapes molt importants, i
que per curtes que siguin van deixar una petjada molt forta, com ara el
primer mandat de l’Ajuntament de Barcelona. Hi ha les figures que
queden, en Macià, en Companys… però hi ha personatges com en Ventalló
que sostenen aquests Maciàs.»
–Després de la guerra, s’ha de reinventar?
–«Quan
torna de l’exili, el 1943, escriu poemes en què transmet tota l’angoixa
que li produeix la nova situació política, de manca de llibertats
democràtiques, de retrocés total. També escriurà articles amb pseudònim
a revistes de l’exili. Farà de venedor comercial, perquè el 43 el
depuren i no li permeten fer de periodista. Quan s’adona que han fet la
traducció al castellà de Tintín, que troba carrinclona i infantil, es proposarà fer les traduccions al català. Aquí recupera aquell català de la República.»
–I arriba a persones com vostè…
–«Jo vaig aprendre a llegir en català amb el Tintín i Cavall Fort. En Ventalló farà la traducció dels 24 àlbums de les aventures de Tintín, el darrer, amb vuitanta-vuit anys.»
–Ventalló és un tintinaire?
–«Pel
que m’ha explicat la filla, quan vivien a l’exili, va veure les
versions franceses. Un cop aquí, segons la filla, alguns ja els tenia
traduïts. Quan apareix el capità Haddock, ell té contacte amb els
pescadors del Port de la Selva, i utilitza molt llenguatge mariner.
Ventalló va acostar el català als nens a través del Tintín.»
–Quina ensenyança li queda de Ventalló?
–«El
gust d’haver descobert una persona polifacètica, divertida, que no
tenia pèls a la llengua. És un home que no té disfresses, que no és un
Samaranch, per exemple. Quan Ventalló s’exilia perquè els de la FAI el
volen assassinar per les crítiques que havia fet contra aquest
moviment, se’n va a l’altra banda i es posa a treballar per la
República, a l’ambaixada republicana a París, on fa de canceller. No va
canviar de jaqueta. Es va mantenir dins uns postulats catalanistes,
demòcrates i republicans.»

Nascut a Barcelona el 1964, en plena festa major del barri de Sant
Andreu i l’any que s’edita el primer àlbum de Tintín en català, aquest
historiador ha publicat diversos llibres d’història dels barris de Sant
Andreu i la Sagrera. Ara acaba de publicar una biografia sobre Joaquim
Ventalló

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!