“Fora d’Europa!”… Voleu dir?

El conflicte català s’està jugant, indiscutiblement, en el terreny internacional. En aquesta partida, una de les cartes de trionf és l’amenaça de perdre la pertinença a la Unió Europea. Vegeu aquí com confusió i metonímies han jugat un paper clau en distorsionar el debat i fer-nos perdre de vista què és la Unió Europea i què significaria exactament quedar-ne fora.

La pertinença o no a la Unió Europea d’una possible Catalunya independent és un tema de discussió recorrent. El que inicialment va generar adhesions al cas català entre els funcionaris de la Comissió, i més tard dubtes, s’ha anat dissipant fins al punt que diferent opinadors han arribat a la conclussió que Catalunya quedaria irremediablement fora de la Unió. Hi ha gent que ho ha exagerat fins a expressar-ho en termes de fora d’Europa. Altres han anat més enllà i li han donat una dimensió espaial (potser sideral). Recordem com pels vols del 2014, el mateix ministre d’Assumptes Exteriors i de Cooperació del Govern d’Espanya, José Manuel García-Margallo, va deixar clar que una Catalunya independent estaria condemnada a vagar per l’espai sense reconeixement internacional i a quedar excluida de la Unió Europea pels segles dels segles. Amén.

La desvinculació geogràfica d’una Catalunya independent sembla del tot impossible. És clar que quan es diu Catalunya fora d’Europa s’està utilitzant una figura retòrica (la metonímia) per substituir una part per una altra i donar així més ènfasi i efecte als arguments en contra de la independència. Deixo fora de tot dubte la capacitat creativa d’aquests crítics però el debat seriós hauria d’exigir uns arguments reals sense amplificació poètica. Així doncs deixem sisplau de referir-nos a Europa quan de fet volem parlar de la Unió Europea.

Aquest és sens dubte el debat més interessant. És a dir, la possibilitat de pertinença o no a la Unió Europea com a resultat d’una possible independència. Quan escoltem aquest argument el primer que hauríem de fer és preguntar-nos: i què és la Unió Europea? Com que ningú ens ho diu jo us ho explicaré en aquestes línies. També veurem les consequències que suposaria la pertinença o no com a resultat d’una possible independència.

La Unió Europea (UE) és una unió política i econòmica de 28 estats membres Europeus, que engloben junts un total de 510 milions d’habitants. El principal pilar de la UE, i raó de ser, és el mercat intern a través del qual es garanteix la lliure circulació de persones, béns i serveis, i capitals a través els estats membres que configuren la Unió. El mercat intern, també anomenat mercat comú o mercat únic, busca assolir llibertat d’intercanvi entre els estats membres sense cap restricció duanera o arancelària que ho impedeixi.

La UE també té altres objectius. Els més importants es relacionen a polítiques de comerç, desenvolupament regional, i polítiques sectorials. Les polítiques de comerç tenen a veure bàsicament amb la regulació de les duanes i la frontera comú (de la UE amb tercers). El desenvolupament regional es du a terme a través dels Fons Estructurals i Fons de Cohesió que existeixen per ajustar les disparitats econòmiques entre els estats membres. Finalment, les polítiques sectorials es fan en múltiples sectors que inclouen agricultura i pesca, energia i infrastructures, competència i protecció al consumidor, seguretat i justícia, educació i ciència, sanitat, cultura, medi ambient i ajuda humanitària.

Un objectiu adicional, si bé només adquirit per 19 dels estats, és el de la unió monetària. Sota aquesta unió els estats que la formen passen a regir-se per una moneda única (l’Euro) amb una política monetària dictada des del Banc Central Europeu (localitzat a Frankfurt).

Per tal de dur a terme totes aquestes tasques, la UE té la potestat per aprovar lleis. Principalment directives que s’han de trasposar a la legislació domèstica dels diferents estats i que són de cumpliment obligatori. Per fer això, la Unió Europea compta principalment amb set institucions: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell de la Unió Europea, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Tribunal de Comptes Europeu (hi ha també diversos organismes auxiliars que assessoren o operen en àmbits específics).

Aquest objectius no tenen tots la mateixa importància. Si haguéssim de simplificar la UE podríem dir que aquesta funciona per garantir un objectiu principal que és el del mercat intern (que és la raó fonamental del seu origen i formació). Donades les friccions que les diferents polítiques nacionals poden causar a aquest mercat hi ha la legislació que ha de permetre que el comerç i intercanvi es dugui a terme amb les millors garanties de funcionament dels mercats. Això també implica la supervisió de polítiques sectorials i d’estratègia, i de cohesió territorial (a través dels diferents fons). S’entén que aquestes darreres competències existeixen per assolir aquella primera que és la més important.

Així doncs, quedaria una Catalunya independent fora de la UE? A mi em costa veure com es pot expulsar un estat membre de la Unió. Però el que sembla evident és que l’endemà mateix de la declaració d’independència Catalunya no tindria cap representació en els òrgans de govern de la Unió. Això inclou els consells, la comissió i el Parlament Europeu. És de preveure que com que ja forma part de la Unió (i per tant cumpleix tots els requisits per ser membre) Catalunya ho tindria fàcil per adherir-se a la UE. En aquest punt no hem d’obviar que després de Catalunya pot ser que hi hagi altres moviments independentistes dins de la UE i que a la Unió pot ser que li convingui no acceptar l’ingrés de Catalunya (o retrassar-lo un temps) per tal de donar una imatge de solidesa (i no haver d’estar constantment justificant i acceptant secessions d’altres regions de la UE).

I el mercat interior? Haurem de veure els aconteixements però es fa difícil pensar que l’endemà de la independència Catalunya sigui privada de l’accés al mercat interior. I això ho és per diverses raons. La primera té a veure amb la disconformitat en l’opinió pública que l’aixecament de noves fronteres entre Catalunya i la resta de la UE comportaria. A això se li ha d’afegir la dificultat tècnica i costos de fer-ho. A més a més, la UE hauria de modificar la frontera comuna que passaria a excloure Catalunya i això deixaria la UE exposada a una nova frontera amb Catalunya molt més difícil de controlar davant de fluxes migratòris i que també ocasionaria incertesa davant de possibles problemes de seguretat i terrorisme.

Finalment no podem menystenir els efectes que això tindria per a altres actors. Catalunya hi perdria, naturalment, però també els inversors extrangers que controlen empreses a Catalunya i de les quals n’esperen treure un rendiment econòmic. Això faria que aquestes empreses pressionessin als seus governs respectius per que Catalunya no estigués fora del mercat comú. Però amb tot això qui segur que hi perdria i molt seria l’Estat Espanyol. Conectada  a Europa per només dues vies comercials terrestres i de ferrocarril (per la Jonquera i pel País Basc) Espanya patiria per poder realitzar comerç amb la resta del continent (si amb el temps s’acaba independitzant el País Basc, això s’agreujaria encara més donat que Espanya podria passar a ser una illa en termes logístics). Això fa que una vegada declarada la independència a qui li interessaria que no hi haguessin restriccions frontereres amb Catalunya seria Espanya.

Pel que fa els altres objectius de la UE passarà el mateix que amb la pertinença a les institucions de la Unió Europea. Al menys inicialment, Catalunya no tindrà accés als fons de cohesió, no formarà part de la política agrària comuna (PAC) ni de qualsevol altra política industrial, i no podrà participar en programes educatius o de recerca organitzats per la UE (o almenys no de forma individualitzada, però res impedirà que ho faci amb associació amb organitzacións d’estats membres). És això greu? Doncs no massa. Donat que Catalunya és contribuidor net a la UE (paga més impostos que no rep), les autoritats catalanes tindran marge per realitzar les seves pròpies polítiques sectorials. El govern català pot ser que disposi fins i tot de més recursos per realizar les seves pròpies polítiques (naturalment s’haurà de veure quin és el saldo final una vegada es passin a comptabilitzar les despeses del nou estat independent).

Pel que fa a la unió monetària, Catalunya podria fer servir l’Euro si així ho desitja, però no tindria capacitat per influir en la política monetària (tampoc és que ni Espanya ni qualsevol regió d’aquesta hi tingui massa capacitat actualment). Tampoc podria estar emparada pel Banc Central Europeu com a prestamista d’última instància. No obstant, sembla que hi ha mecanismes per mitigar aquest efectes i que passen per simplement obtenir una localització dels centres d’operacions de les empreses catalanes dins de la zona Euro (això és quelcom que ja ha estat previst i descrit en l’informe 8 del CATN i que també explico en el meu article Quo vadis banc?).

Així doncs per resumir, de tots els problems que planteja la possible sortida de la UE a resultes de la independència l’únic que sembla que no afectarà al nou estat és l’accés al mercat interior. No és creïble pensar que s’aixecaran noves fronteres que privaran a Catalunya del comerç amb la resta de la Unió. Els altres avantatges de pertinença a la unió són menys importants i possiblement es perdran però és previsible que es podran compensar sobradament amb el saldo positiu de despeses i ingressos provinent de les compensacións de la Unió. També hi ha mecanismes per gaudir de certa protecció financera del BCE.

Com a conclusió, no sembla s’hagi de plànyer massa la sortida de la UE, donat que es mantindrà amb quasi tota seguretat l’accés al mercat interior. Però és precisament aquest accés el que és més rellevant pels productors i comerciants catalans. Així doncs, quan s’està identificant la sortida de la UE amb el mercat únic s’està fent confonent les diferent parts i sub-parts utilitzades en la comparació. És a dir, caiem altra vegada en un problema de retòrica poètica (la metonímia, i ja van dues) que no ajuda a clarificar gens el problema de fons. La UE és una cosa i el mercat únic n’és una altra. No hi ha UE sense mercat interior però pot haver-hi accés al mercat interior sense tenir ple dret sobre els organismes de la UE (els països de l’EFTA, l’organització per a la promoció del lliure comerç i la cooperació econòmica entre els seus membres, així ho certifiquen).

En el debat polític i d’idees hauríem d’utilitzar un llenguatge clar i planer que no deixi lloc a dubtes i possibles implicacions de les nostres accions. Això ens ajudarà a entendre els possibles impactes i l’abast de les nostres decisions. Per altra banda, no hauríem de dubtar en deixar que fos la ploma del poeta la que ens encanti amb el seu llibre de lletra. I gaudir sempre que sigui possible de la literatura, retòrica i poesia.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *