Esperem-nos ass-UE-guts…

Darreramet hem assistit a un clam unànim que demana la mediació, si no intervenció, de la Unió Europea en el conflicte català. Això, desenganyem-nos, no es produirà. I si es produeix arribarà tard. I quan arribi, no haurà servit de res. Vegeu aquí les raons.

Els diferents fronts de l’idependentisme no han escatimat recursos per convèncer-nos de la necessitat d’acudir a la Unió Europea com a última instància suprema per sol.lucionar i mediar en el conflicte català. L’últim ha estat el President de la Generalitat, Carles Puigdemont. Ens sembla necessari i obvi que això acabarà succeïnt per tal de garantir un ordre just i equitatiu. Les raons són tant clares que ningú no s’ha parat a analitzar-les detingudament. Diguem que es centren en dues idees fonamentals. Una és el sentiment de dignitat humana (aquells missages que per Watsup corren invocant l’Article 7 del TFEU). L’altra es fonamenta en el convenciment (erroni) del poder d’intervenció i regulació de la Unió Europea.

El primer argument ve a invocar uns articles molt bonics del tractat de la Unió Europea (TFEU) que el vox populi ha decidit d’identificar com l’expulsió de la Unió Europea d’aquells estats membres que violin principis de drets humans, llibertats, democràcia, igualtat etc… Com que els catalans vam estar privats de diferents llibertats (incloent expressió, premsa, reunió, exercir el dret a vot) i això es va fer mitjançant l’ús d’una força brutal, doncs és fàcilment deduïble que això s’ha de traslladar en una expulsió immediata d’Espanya (i no Catalunya) de la Unió.

Sense animar-nos massa, anem a veure què diu l’Article 7 (us el reprodueixo més avall, juntament amb l’Article 2, per referència directa). Posat planerament, l’Article 7 consta d’una advertència (en el primer paràgraf) i d’un mecanisme sancionador (paràgrafs 2 i 3).

  • L’advertència “o mecanisme preventiu i de vigilància” existeix pels casos d’incompliment dels valors de la Unió. Aquest és només una advertència legal acompanyada de recomanacions per l’estat member en qüestió. En altres paraules: paper mullat.
  • El mecanisme sancionador requereix prèviament de la identificació de l’incompliment dels valors de la Unió. L’existència d’aquest s’ha de decidir unànimament pel Consell Europeu (no el Consell de la UE) excloent l’estat en qüestió. Aquesta decisió ha de determinar que l’incompliment és “seriós i persistent” (sigui quin siguiu el significat d’això). A més, ha de comptar amb el consentiment previ del Parlament Europeu. Després d’aquesta decisió, el Consell pot suspendre certs drets, incloent els drets de vots de l’estat membre en el Consell. En altres paraules: mecanisme complicadíssim i que resulta ser més paper mullat.

Com a conseqüencia de tant paper mullat hi ha qui ha batejat l’Article 7 com l’“opció nuclear”: és una amenaça però els líders polítics saben bé que no s’acabarà fent servir (*). En realitat, les previsions de l’Article 7 no s’han fet servir mai.

La segona raó per esperar la intervenció de la UE es basa més en una qüestió de fe. Donat que formem part d’una unió molt trempada aquesta no pot permetre que fets “lletjos” tinguin lloc dins del seu territori. Aquesta esperança ignora la voluntat i capacitat d’actuació de la UE. Capacitat que està fortament restringuida pel principi de subsidiaritat.

El principi de subsidiaritat està recollit en l’Article 5 del TEU i ve a dir que la intervenció de la UE (en accions fora de la seva competència) s’ha de limitar a aquells casos on la seva actuació es pot demostrar com a més efectiva que la que podrien realitzar els estats membres operant indivicualment (a nivell nacional o local). El principi de subsidiaritat redueix notòriament l’àmbit d’actuació de la UE, i el limita normalment a qüestions transnacionals o a situacions on l’actuació a nivell de la UE pot demostrar-se en termes d’un clar avantatge en termes d’eficiència.

Per exemple, i per tal que ho entenguem bé, la UE no actuarà en casos de:

  • Vagues locals en la recollida d’escombraries.
  • Inversions en infrastructura.
  • Tributs imposats en differents estats.

Però, per contra, la intervenció estaria justificada si la crisi d’escobraries fos tant gran que afectés vies de comunicació d’un estat i acabés impedint el comerç amb altres estats membres. O si les inversions en infrastructura es poguessin organizar millor de forma centralitzada (en forma de vies o corredors de transport). O si els impostos distorsionessin els preus de manera que això afectés la lliure circulació de mercaderies (dins del mercat interior).

Per tant, es pot dir que la UE no intervindrà en aquells aspectes que siguin de caracter intern dels estats membres. Els  sona? Ho dic perque aquest ha estat el mantra repetit fins la sacietat de les intervencions dels diferents portaveus de la UE: el problema català és un problema intern. A part de la mandra que els hi deu fer als funcionaris de Brusseles haver de decantar-se per una qüestió tant complicada (amb el risc que aixó encadeni d’altres independències dins de la Unió desenvolupant una crisi de gran abast de la UE), hem d’entendre que la seva actuació està sent severament limitada pel principi de subsidiarietat. En altres paraules, la “no-intervenció” nacional forma part de l’ADN de la UE. També ho serà en el cas català.

És tota esperança internacional inútil? Certament no. Hi ha certs aspectes d’aquest conflicte que estan deteriorant la imatge d’Espanya (i Catalunya naturalment) i també la Unió Europea. El ciutadà Europeu comença a veure que potser no és tant engrescador ser membre d’aquest club tant excepcional. No obstant aquest deteriorament existeix, és d’esperar que serà petit i ignorat per totes les parts. En certa manera això també és perque als diferent actors els hi serà molt més fàcil justificar una pèrdua de confiança en les institucions que haver de pensar i justificar-se a l’hora de prendre una decisió tant trascendental.

Aixó no vol dir que no haguem de fer esforços per la internacionalització del conflicte català, pero recomano que aquests es facin amb la consideració clara de que la UE, com a institució, no hi tindrà cap paper. En canvi, seria molt més eficient intentar buscar la col.laboració d’altres actors internacionals. Aquests poden venir d’alguns països grans (en particular dels grans estats de la UE amb influència en la capacitat de decisió, o del Regne Unit que pot ser que cerqui aliats en la seva aventura en solitari). Tembé podria provindre d’organismes supranacional que poguessin tenir més poder d’acció i intimidació. Un d’aquests seria indiscutiblement el Banc Central Europeu, donada la seva capacitat per influir, a través de la política monetària, sobre diferents estats membres. En aquest sentit, vegeu la meva observació a “Quo vadis banc?” sobre la relació entre entitats financeres i BCE, i la possible “corretja de transmissió” que s’ha generat i que pot ser clau per a internacionalizar el procés.

Els propers dies seran molt importants i marcaran la pauta de les negociacions. La internacionalizació del procés és necessària i pot acabar sent determinant en el procés català. No obstant, les negociacions s’han de fer eficientment amb els actors amb més capacitat d’influència en el procés. La UE no serà un d’ells.

 

* https://www.politico.eu/article/hungary-eu-news-article-7-vote-poland-rule-of-law/

Article 7

(ex Article 7 TEU)

1.   On a reasoned proposal by one third of the Member States, by the European Parliament or by the European Commission, the Council, acting by a majority of four fifths of its members after obtaining the consent of the European Parliament, may determine that there is a clear risk of a serious breach by a Member State of the values referred to in Article 2. Before making such a determination, the Council shall hear the Member State in question and may address recommendations to it, acting in accordance with the same procedure.

The Council shall regularly verify that the grounds on which such a determination was made continue to apply.

2.   The European Council, acting by unanimity on a proposal by one third of the Member States or by the Commission and after obtaining the consent of the European Parliament, may determine the existence of a serious and persistent breach by a Member State of the values referred to in Article 2, after inviting the Member State in question to submit its observations.

3.   Where a determination under paragraph 2 has been made, the Council, acting by a qualified majority, may decide to suspend certain of the rights deriving from the application of the Treaties to the Member State in question, including the voting rights of the representative of the government of that Member State in the Council. In doing so, the Council shall take into account the possible consequences of such a suspension on the rights and obligations of natural and legal persons.

The obligations of the Member State in question under the Treaties shall in any case continue to be binding on that State.

4.   The Council, acting by a qualified majority, may decide subsequently to vary or revoke measures taken under paragraph 3 in response to changes in the situation which led to their being imposed.

5.   The voting arrangements applying to the European Parliament, the European Council and the Council for the purposes of this Article are laid down in Article 354 of the Treaty on the Functioning of the European Union.

Article 2

The Union is founded on the values of respect for human dignity, freedom, democracy, equality, the rule of law and respect for human rights, including the rights of persons belonging to minorities. These values are common to the Member States in a society in which pluralism, non-discrimination, tolerance, justice, solidarity and equality between women and men prevail.

https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/HTML/?uri=OJ:C:2012:326:FULL&from=EN

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *