Urnes que no parlen prou fort

Deprés del referèndum de l’1-O, del terrible esforç logístic i físic (literal) que va suposar fer-lo, encara hi ha qui s’entossudeix a qüestionar-ne la seva validesa. Els hi reconeixo tot el dret a discrepar i a creure en solucions alternatives però m’agradiaria que em diguessin per què discrepen i quines alternatives proposen.

El referèndum de l’1-O no va ser ideal. No va reunir cap condició que el pugui definir com un referèndum normal. Més aviat el contrari: passarà a la història com un referèndum anormal carregat de violència policial i repressió, i on milers de persones van ser privades d’exercir el seu dret a vot, gràcies a les càrregues desproporcionades dels antiabalots i als intents (fracassats) de boicotejar-ne l’organització i logística. No obstant, l’eforç va ser significatiu, donades les circumstàncies també ho va ser la participació. Hi ha un seguit de requisits que avalen els resultats del referèndum. N’hi ha d’altres que son qüestionables. Veiem-los.

Hi ha tota una sèrie de mínims requisits que el referèndum va aconseguir i que no s’han emfasitzat prou. Per què? Doncs perque aquests són tant normals i obvis que s’han donat per descomptat. Tothom hi està d’acord que el referèndum es va fer amb urnes i paperetes, que els votants es van verificar en un cens, que la pregunta i les instruccions van ser prou clares, que va comptar amb una bona campanya informativa explicant el dia i les conseqüències de la votació. Tant és així que malgrat els impediments els observadors internacionals van no van emetre cap judici que deslegitimés els resultats.

  • L’Equip Internacional d’Experts Electorals Internacionals (IEERT), a través de la seva portaveu Helena Catt, va alertar sobre les interferències que van dur a improvitzacions i canvis d’última hora. No obstant Catt va confirmar que els treballadors dels col.legis electorals treballaven de bona fe i no hi va haver intent de manipulació. La frase més rellevant de la seva intervenció va ser que van veure “una jornada electoral” i que “el procés ha de ser respectat”.
  • L’equip d’observadors de International Limited Observation Mission (Ilom), liderats per Daan Everts, va concluir que el referèndum no va cumplir amb els estàndards internacionals degut a la intervenció policial. No obstant, l’informe nota que la resposta del Govern Espanyol va tenir l’efecte inesperat de “reforçar el resultat” *.

El més significatiu d’aquests dos informes és el fet que es refereixen al referèndum amb els conceptes de qualsevol elecció normal. Parlen de “votants”, de “campanya” i de “resultats”. Malgrat les dificultats que el referèndum hagués pogut tenir, el procés està legitimitzat per la terminologia que emprea (malgrat us pugui pesar a alguns, no deslegitima cap dels requeriments de la votació).

Dins dels fets que qüestionen els resultats cal notar que el referèndum es va produir en unes circumstàncies excepcionals. A part de la violència, la més significativa és que els que no estaven d’acord amb la seva cel.lebració van decidir boicotejar-lo: en comptes de defensar una resposta pel “No” van decidir demanar uns massiva “no-participació”. A part de donar crèdit a la seva idea d’il.legalitat això els donava un avantage addicional: comptar les “no-participacions” com a vots propis. A resultes d’aquesta campanya (i de la forta repressió policial el dia de la votació) la participació del referèndum va ser del 42.3%. Aquest és el taló d’Aquil.les de l’1-O i centre de les acusacions que el deslegitimitzen. Però intentem anar una mica més enllà d’aquestes xifres.

Com ja sabreu, el nombre total de “Sí” del referèndum va ser 2,044,038 i de “No” un 177,547 (90.18% i 7.83%, respectivament, amb un romanent de 1.98% vots en blanc). Sobre un total de 5,313,564 electors censats això representa els percentatge donat de 42.3%. Alguns ens diuen que aquest percentatge és massa baix per ser representatiu. No obstant, qualsevol d’aquestes crítiques omet un fet que és incontestable: l’elevat nombre de vots del “Sí” (i els pocs del “No”). Per cada vot en contra n’hi va haver més d’11 que varen votar afirmativament. Aquest elevat i desproporcionat nombre de vots afirmatius és una característica única de l’1-O i que no estaria de més que els critics tinguessin en compte en els seus comentaris.

Podem discrepar de si els electors que varen decidir quedar-se a casa eren votants del “Sí” o del “No”. Però del que no podem sospitar és del nombre de defensors del “Sí”. Aquests són, com a mínim, els prop de dos milions que varen votar afirmativament. I dic com a mínim perque mai no sabrem què hagués passat amb els votants que se’ls va impedir, per la força i la repressió, d’exercir el seu dret a vot.

Donat que el nombre de “Sí” és una dada ferma (o si més no, és una estimació a la baixa del nombre total de votants a favor de la independència) podem veure què representa en funció de (a) el cens total i (b) el nombre potencial de participants en unes eleccions. En quant a (a) el percentatge és 38.2%. Aquesta xifra no és gaire representativa ja que la participació acostuma a ser més baixa del total de la població (hi han vots que mai es comptabilitzen, ja sigui per desgana o indisponibilitat de la gent). De quant hagués estat la participació l’1-O de no haver-hi hagut la repressió policial? Això no ho sabrem mai amb certesa. Però per tal de fer-nos una idea podem imaginar què hagués passat amb una participació del 77.44%. Trio aquesta xifra de les dades de participació obtinguda a les eleccions al Parlament de 2015. Us adonareu que és una xifra altíssima en comparació amb les xifres de participació que normalment acostumen a acudir a les eleccions (a Catalunya la participació va ser del  65.6% a les generals del 2016, 58.5% a les municipals de 2015).

Doncs bé, amb aquesta estimació elevada de participació no podem saber quina seria la proporció de votants del “Sí” i del “No”. No obstant, per demostrar com l’absència de vots no afecta la lectura de l’1-O suposem per un moment que tots els vots restants haguessin anat en contra. Això és la diferència entre el nombre de vots efectius estimats i els dos millions de vots del “Sí” els atribuïm al “No”. En aquest supòsit, quin hauria estat el resultat del referendum? Doncs 50.02% pel “Sí” i 49.98% pel “No”. Guanya la independència.

Una altra manera de contrastar la baixa participació seria obtenir el total de vots afirmatius sobre el total de la població. Si un 42.3% van votar i el 90.2% d’aquests ho van fer afirmativament, això és equivalent a dir que el 38.2% de la població va votar afirmativament. És aquesta una dada baixa o elevada? El meu germà s’ha entretingut a obtenir els percentatges de “Sí” respecte el total de participació en diversos referèndums: Brexit al Regne Unit, Constitució Europea a Espanya i Entrada a l’Otan també a Espanya. Doncs bé amb aquestes comparacions surt que el percentatge de vots més gran sobre el total de la població es pot observar al referèndum d’independència de l’1-O: el percentatge de “Sí” és del 38.2% de la població seguit del 37.5% de “Sí” obtingut en el referèndum del Brexit (2016).

Referèndums

Població

Participació
(%)

Vots “Sí”
(%)

Vots “Sí”
(% població)

Rànking

Independència (2017)

Catalunya

42.3%

90.2%

38.2%

1

Brexit (2016)

Regne Unit

72.2%

51.9%

37.5%

2

Constitució Europea (2005)

Espanya

42.3%

76.1%

32.2%

3

Entrada Otan (1986)

Espanya

59.4%

52.5%

31.2%

4

Fonts: premsa i Viquipèdia.

Ja sé que tots aquests càlculs són difícils de digerir. Però el que indiquen és que la gent menteix quan diu que els resultats no són vàlids.

Resumint. Hi ha qui diu que els resultats del referèndum no avalen la proclamació de la independència (recentment ha estat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau), però no ens diuen per què. Segueixen encaparrats en proposar una solució “dialogada” però tampoc sabem això què vol dir exactament. Qualsevol crítica faria bé de tenir en compte el nombre total de vots del “Sí”. Aquesta dada és de poc més de dos millions i és una dada molt robusta que no hauria de fer dubtar ningú de la rellevància del pes del vot independentista. Expressem-la en relació a un possible percentatge de “No” o expressem-la en comparació a la població total. La xifra que surt és molt elevada. I ho és per l’important nombre de “Sí” aconseguits. Aquesta és una característica única del referèndum que va tenir lloc el dia 1 d’octubre.

* No he trobat aquesta afirmació en l’informe preliminar dels observadors internacionals, però està referenciat en diferents notes de premsa:

https://www.europapress.es/catalunya/noticia-observadores-concluyen-referendum-no-pudo-cumplir-estandares-internacionales-20171003193715.html

https://www.lavanguardia.com/politica/20171003/431774939315/observadores-internacionales-destacan-uso-fuerza-policia-democracias-consolidadas.html

https://www.elperiodico.com/es/politica/20171003/observadores-internacionales-concluyen-referendum-incumplio-estandares-internacionales-intervencion-policial-6330148

https://www.diariocritico.com/ridiculo-internacional-del-referendum

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *