Quo vadis banc?

Se’ns ha dit que la Catalunya independent no serà dins l’euro. Això s’ha anat repetint però ningú no ha afinat en definir exactament què vol dir. Aquesta pregunta ha suscitat interès recentment en vistes de la deslocalització d’algunes entitats financeres (i el seguiment que n’han fet d’altres). Vegem en aquest article què vol dir ser dins o fora de l’euro i les repercussions que se’n poden derivar.

La moneda és un mitjà que permet fer transaccions entre individus, ens permet quantificar i mesurar les coses (posar-hi preu) i finalment ens permet acumular-ne en forma d’estalvi. Que els individus en una Catalunya independent podran seguir fent transaccions amb l’euro, utilitzant-lo com a mesura o estalviar-ne hauria d’estar fora de qualsevol dubte (si aquests així ho desitgen). Però quan es parla de la Catalunya fora de l’euro el que ens referim és que l’economia catalana quedaria fora de la unió monetària que suposa l’Eurozona. I això significaria fora de la tutela del Banc Central Europeu. Però quina és exactament la funció d’aquest banc? Quines implicacions tindia això per a la Cataluna independent?

En cada jurisdicció, els bancs centrals són els encarregats de garantir el funcionament del sistema financer sota la seva tutela. Tenen la funció de ser el “prestamista d’últim recurs” que ve a dir que els bancs centrals garantiran la liquiditat dels bancs en situacions de crisis bancàries. Això es fa per evitar la fallida dels bancs (i de retruc de tot el sistema financer). Segurament els lectors recordaran com recentment, el BCE va injector liquiditat al sistema (facilitant la circulació de més euros) quan va haver-hi la crisi financera dins de la UE (a resultes de les hipoteques “sub-prime”).

Que bancs marxin de Catalunya té diferents lectures. Se’ns ha dit que això és per escarmentar als catalans (o fer-nos por). També hem llegit que s’ha fet (o no s’ha fet) per garantir els dipòsits dels seus clients. Finalment, s’ha relacionat a qüestions tributàries (id est, pagar menys impostos). Jo deixaria la primera consideració com un fet aïllat i que és inconstatable (és també el menys interessant en termes econòmics). Anem als altres dos.

La part més interessant d’aquest moviment de capitals estaria relacionat amb la garantia dels dipòsits. Si això és així voldria dir (a) que els bancs han considerat que la possibilitat d’independència és real (b) que Catalunya quedaria fora de l’euro i (c) que no creuen que hi hagi un equivalent de seguretat jurídica a Catalunya similar al que pot proporcionar el BCE. El moviment doncs ha de servir per calmar els seus clients (de Catalunya). Si observem com va reaccionar la borsa en relació amb el banc de Sabadell es pot veure que això també va tranquilitzar els seus accionistes. Tots tres moviments tenen, al meu entendre, una lectura positiva per Catalunya.

En quant a (a) és molt important que hagin estat els bancs els que hagin fet el primer de molts moviements que s’han anat succeint despés. Aquests són els que basteixen el fonament del sistema financer i els que estan més exposats a incerteses macroeconòmiques. Doncs bé, la lectura que aquests han fet és, ras i curt, que la independència ha deixat de ser una quimera (un soufflé) per ser un escenari real. I aquestes entitats no ho diuen perquè estiguin més o menys a favor del procés. Ho diuem perquè els hi van els calers. Tenen tots els incentius per estudiar les probabilitats reals d’aquest succés (invertint quantitatis significants en l’anàlisi de mercats i estudis macroeconòmics) i treure’n les conseqüencies i accions pertinents. Així doncs això és vist com una possibilitat real. Per tant, a dia d’avui estem més aprop de la independència que no ho estàvem fa uns dies.

En quant a (b) crec que no hi ha d’haver-hi dubtes que el nou estat, si bé podrà seguir utilitzant euros en transaccións bilaterals (o francs suïssos si així ho volen ambdues parts), l’economica catalana quedaria sens dubte fora de l’Eurozona. Pot ser que això sigui quelcom temporal, pot ser que sigui quelcom que no ens agradi de llegir, però això serà així. Quines implicacions tindrà això? Doncs possiblement ben poques. Això és degut a que les necessitats de liquiditat del bancs establerts a Catalunya es podrien finançar en el mercat interbancari a través de sucursals que operin dins l’Eurozpona. Aquestes actuarien de pont, o intermediaris de facto, entre les entitats i el BCE (això i més està explicat a l’informe del CATN *). És més, és d’agrair que alguns bancs hagin decidit deslocalitzar-se perquè això implicarà una pressió menor en cas que el futur banc central català (Banc de Catalunya) hagi de donar liquiditat a altres entitats sense reporesentació a l’Eurozona.

Finalment, la qüestió (c) ens revela el fet evident que en situació d’incertesa els capital intenten protegir-se, però també desvela una de les debilitats d’aquest en el context català. Si és cert que aprofundir en la independència crearà incertesa jurídica, i si és cert que les entitats financeres correran a resguardar-se en el paraigües del BCE això implica que el problema català s’haurá automàticament internacionalitzat. I això ens hauria de fer reflexionar en la corretja de transmissió que s’ha generat i en com és previst que evolucioni properament. Un degoteig constant de fuga de dipòsits en aquestes entitats (com sembla ser que s’està produint) pot ser que acabi generant problemes de liquiditat en aquelles entitats. Si això acaba arribant a sucursals de l’Eurozona i acaba afectant al BCE és molt possible que s’hagin de pendre mesures d’estabilitat. A l’hora de buscar sol.lucions seria molt possible que s’acabés anant a l’arrel del problema, cosa que implicaria buscar (imposar) una solució entre les dues parts implicades en el conflicte. Això és: referèndum pactat o separació acordada.

Finalment, també he mencionat la qüestió tributària que justificaria una deslocalització per tal d’obtenir avantages fiscals. Però aixó també són bones notícies. Si aquestes entitats són mòbils a diferències d’imposició aixó no impedeix que puguin tornar quan el clima econòmic s’hagi reestablert. N’hi haurà prou en abaixar uns quants punts l’impost de societats. Ves a saber si no només tornaran les entitats que han desplaçat la seva seu sinó que també en vindran d’altres!

Si bé és cert que no veig raons per alarmar-nos deixeu-me dir que també hi ha lectures negatives (tot i que jo crec que són menys importants). El moviment de seus no només implicarà un canvi en el domicili fiscal sinó que és possible que les entitats acabin posant treballadors en les noves seus. I és de preveure que aquests seran en gran mesura en substitució de funcions que potser s’estaven fent dins de Catalunya. En tot cas, un esperaria que això succeís en poques quantitats i en tot cas és d’esperar que aquesta tendéncia estaria amortida en un horitzó temporal llarg.

* Informe CATN: Política monetària (Euro), Banc Central i supervisió del sistema financer. Informe número 8. Barcelona, 14 de juliol de 2014.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *