Pau Alabajos

TEORIA DEL CAOS

7 de març de 2010
1 comentari

Vuit de Març

Clareja amb cabells llarguíssims el dia corvat de les dones,
Què poc és un sol dia, germanes,
què poc, perquè el món acumule flors davant de les nostres cases!
Del bressol on vam nàixer fins a la tomba on dormirem
-tota l’atropellada ruta de les nostres vides-
haurien de pavimentar de flors per celebrar-nos
(que no ens facen com a la Princesa Diana que no va veure, ni va escoltar
les florides avingudes postrades de pena de Londres)
Nosaltres volem veure i olorar les flors.
Volem flors d’aquells que no s’alegraren quan vàrem nàixer femelles
en lloc de mascles,
Volem flors d’aquells que ens varen tallar el clítoris
I d’aquells que ens van embenar els peus
Volem flors d’aquells que no ens enviaren a escola perquè així ens ocuparíem dels nostres germans i ajudaríem a la cuina
Flors d’aquell que es va colar al nostre llit de nit i ens va tapar la boca per tal de violar-nos mentre la nostra mare dormia
Volem flors d’aquell que ens va pagar menys pel treball més pesat
I d’aquell que ens va acomiadar quan va adonar-se que estàvem prenyades
Volem flors d’aquell que ens condemnà a mort forçant-nos a parir
arriscant les nostres vides
Volem flors d’aquell que es protegeix del pensament fosc
obligant-nos al vel i a cobrir-nos el cos
D’aquell que ens prohibeix eixir al carrer sense un home que ens escorte
Volem flors d’aquells que ens varen cremar per bruixes.
I ens tancaren per boges
Flors d’aquell que ens pega, d’aquell que es bufa
d’aquell que es beu irredempt el sou per a menjar del mes
Volem flors d’aquelles que intriguen i alcen falsos
Flors d’aquelles que s’ensanyen contra les seues filles, les seues mares i nores
I alberguen verins en el seu cor per a les del seu mateix gènere

Tantes flors serien necessàries per a eixugar els humits pantans
on l’aigua dels nostres ulls es converteix en fang:
arenes movedisses engolint-nos i escopint-nos,
de les quals tenaces, una a una, haurem de sorgir.

Clareja amb cabells llarguíssims el dia corvat de les dones.
Volem flors avui. Tot allò que ens correspon.
El jardí del qual vàrem ser expulsades.

Gioconda Belli

Respon a Minerva Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!