Pau Alabajos

TEORIA DEL CAOS

2 de setembre de 2010
1 comentari

Srebrenica, quinze anys després

Un retafila d’homes i dones mutilades com a
conseqüència de les mines antipersones flanquegen la carretera
principal de Srebrenica, plena a vessar de gent, de manifestants
silenciosos, que han acudit en autobusos especials procedents de tot
arreu, en els seus propis vehicles, o fins i tot caminant durant dies,
en una marxa solidària que es repeteix any rere any. Sota un sol de
justícia, els assistents preguen a l’uníson i escolten atentament les
paraules pronunciades pels representants polítics i religiosos en
memòria de les víctimes. Les cinc mil làpides verticals de color blanc,
disposades simètricament damunt de la gespa, parlen per si mateixes.
L’olor de la carn de corder, que comença a corrompre’s als mostradors
improvisats dels comerciants ambulants, es barreja amb la fortor de
desenes de milers de persones respirant el mateix oxigen, suant
unànimement durant hores i hores.

Fa un parell de mesos es va commemorar el quinzè
aniversari del genocidi de Srebrenica, un dels crims contra la
humanitat més atroços des de la fi de la Segona Guerra Mundial. L’onze
de juliol de 1995, l’exèrcit de la República Sèrbia, liderat pel
comandant en cap Ratko Mladi?, va perpetrar una massacre contra
la població musulmana d’aquesta localitat situada a l’est de Bòsnia i
Hercegovina. Declarada com a “àrea segura” per part del Consell
de Seguretat de l’ONU (i amb la presència de 400 soldats holandesos de
l’UNPROFOR), Srebrenica s’havia convertit en un enorme camp de
refugiats a la vora del riu Drina. La polèmica passivitat dels cascos
blaus i de la comunitat internacional va permetre que l’exèrcit serbi
s’apoderara de la ciutat, pràcticament sense oposició, i que més de
8.000 persones foren assassinades i enterrades en fosses comunes, com a
preàmbul d’una neteja ètnica autoritzada políticament per Radovan Karad?i?.

SI VOLS LLEGIR LA RESTA DE L’ARTICLE… http://www.linformatiu.com/nc/opinio/detalle/articulo/srebrenica-quinze-anys-despres

Article publicat al diari digital l’Informatiu (2 de setembre de 2010)

  1. Gràcies Pau,

    algú ha de recordar fets com aquest perquè formen part de la tragèdia de la civilització contemporània que, com bé sabem, tendeix a utilitzar i a llençar, a a viure per després no tornar a recordar. Aquest any he conegut molts joves serbis i per ells no és gents fàcil tampoc haver de moure’s pel món amb aquesta història tan vergonyosa del seu país a l’esquena. Una forta abraçada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!