Ahir vaig reflexionar en aquest dietari sobre la prudència amb què calia prendre’s el triomfalista discurs de possessió de la nova consellera de Cultura i Esports, Trinidad Miró. De les paraules que va pronunciar es desprenia que apostava decididament per la internacionalització de la cultura valenciana i que aquesta qüestió esdevindria una de les prioritats de la institució que regeix. Comença amb el peu esquerre aquesta senyora. Hui em desdejune amb una notícia que publica
Levante EMV, on s’afirma que el pressupost anual que la Conselleria ha previst per a vuit produccions de teatre en valencià ha sigut de només 20.000 euros. Una minsa quantitat, si la comparem amb els 1’5 milions d’euros que es van invertir en
Bienvenido, Mr. Marshall, representada entre el 24 de maig i el 10 de juny de 2007 en el Teatre Principal de València. Faig constar les dates perquè no em semblen aleatòries. Teatres de la Generalitat Valenciana va estrenar el seu projecte estrella tres dies abans de les eleccions autonòmiques: això quant val? Això ho pague jo! Un gran foc d’artifici que pretenia desviar l’atenció, dissimular les mancances estructurals del sector. La resta de l’any, els professionals del teatre es veuen obligats a fer malabarismes amb el finançament si volen que les seues creacions, de forçosa austeritat franciscana, vegen la llum del sol.
Si és de veres que existeix una voluntat de normalització lingüística per part de la Generalitat Valenciana, se suposa que hauria de veure’s reflectida en les partides pressupostàries de les nostres institucions públiques, no? Un sol projecte, Bienvenido, Mr. Marshall, ha costat cent vegades més que si sumem totes les produccions teatrals en valencià que enguany han rebut subvenció. Quan Alejandro Font de Mora va declarar que el Consell eliminava el nom "Política Lingüística" de la Conselleria de Cultura perquè "el valencià no és una reserva d’apatxes", es referia exactament a açò? Insinuava, potser, que condemnar la cultura autòctona a la més severa inanició és un símptoma de normalitat? Però a qui volen enganyar?
