Pau Alabajos

TEORIA DEL CAOS

17 de setembre de 2010
1 comentari

Imprescindibles

Una orquestra és un organisme viu, que respira, que s’enlaira, que batega a l’uníson. Resulta molt difícil explicar les emocions que generen una vuitantena de músics interpretant una cançó concebuda en la intimitat, amb només una guitarra i una veu. No cal dir-ho: la carn de gallina tota la nit, profundament esborronats en alguns passatges corprenedors de l’arranjament, absolutament desbordats en els moments més tràgics de la partitura.

És evident que no podem ser objectius a l’hora de valorar el vostre treball, i tampoc no ho pretenem: la nostra intenció en el moment d’escriure aquestes ratlles és agrair l’esforç i la generositat de tantes i tantes persones, amb noms i cognoms, que vàreu decidir esprémer els vostres horaris, desplaçar-vos des de molt lluny, resistir jornades intensives, oblidar-vos de les altes temperatures de la sala, relativitzar la repetició constant, prendre-vos amb filosofia les exigències interpretatives de l’enregistrament. Sense vosaltres tot açò no hauria estat possible.

Des del director de l’orquestra fins a l’enginyer de so, passant pel nostre productor artístic, pels tècnics de l’auditori, pels amics que ens tiràreu una maneta amb les fotografies i el vídeo, per la nostra família que es va encarregar del càtering: tothom va posar el seu granet d’arena perquè aquesta gravació es poguera dur a terme amb garanties. Violins, violes, cellos, contrabaix, flautes, oboès, fagots, clarinets, trompetes, trompes, trombons, arpa, percussions i cor: hem de donar-vos sincerament les gràcies per la vostra implicació i el vostre compromís.

Diu l’enciclopèdia popular que “ningú no regala res”, però nosaltres avui no podem estar més en desacord, heu aconseguit que la paremiologia es quede sense arguments, obsequiant-nos amb un present de valor incalculable: la vostra dedicació altruista, que mai no podrem compensar-vos adequadament. És un honor i un privilegi que la vostra empremta dactilar aparega en el nostre (i quan diem “nostre” us incloem també a vosaltres) tercer disc, Una amable, una trista, una petita pàtria. Hem invertit molta il·lusió en aquest CD, i ens ompli d’orgull poder comptar amb les vostres notes i els vostres acords per a aquesta nova aventura que tot just encetem.

Sou veritablement imprescindibles.

Gràcies, moltíssimes gràcies.

 

Article publicat al diari digital l’Informatiu (16 de setembre de 2010)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!