Pau Alabajos

Evidentment, la terminologia política tradicional
que utilitzen els periodistes especialitzats i els portaveus de la
majoria dels partits està absolutament desfasada. No és una casualitat,
ni molt menys. Es tracta d’un ús del llenguatge totalment capciós,
estratègic, en absolut involuntari. Els discursos buits o les
fal·làcies semàntiques són un instrument de manipulació, de distorsió
malintencionada de la realitat, molt llaminer en mans de determinats
líders, que han aprés perfectament la lliçó: ser un bon polític ja no
té res a veure amb tindre idees brillants o principis honestos, sinó
simplement saber jugar les cartes amb l’opinió pública, projectant una
imatge mediàtica d’èxit i forçant l’aritmètica cada quatre anys.

Quin trellat té que un partit autoproclamat
socialista i obrer (això d’espanyol, no ho discutirem) propose retalls
en el sou dels pensionistes i els treballadors públics? D’acord, es
tracta d’una mesura d’austeritat pressupostària, molt necessària en el
context econòmic actual. Però no hauria sigut més lògic que, en primera
instància, l’executiu de Zapatero haguera estipulat un impost
especial per a les rendes més altes? I qui pot explicar-nos per què una
de les mesures més urgents que va prendre el PSOE de Madrid quan li va
vindre tota la borrasca de la Crisi va ser rescatar la banca (!) amb
bona cosa de milions a fons perdut, amb diners dels contribuents, per a
salvaguardar els negocis d’uns pocs privilegiats, d’aquells que viuen
en l’abundància?

SI VOLS LLEGIR LA RESTA DE L’ARTICLE… http://www.linformatiu.com/nc/opinio/detalle/articulo/el-cancer-del-bipartidisme/

Article publicat al diari digital L’Informatiu (28 de maig de 2010)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!