Aquesta és
la segona vegada que actuem a Suïssa. Enguany hem realitzat dos
concerts de format reduït: un a Basilea i un altre a Zuric, dins
d’un context eminentment acadèmic, aprofitant les
infraestructures que ofereixen les universitats d’aquestes dues
ciutats i els seus respectius lectorats de català. Mai no
deixa de sorprendre’m que hi haja tanta gent forana interessada a
aprendre la nostra llengua i a conéixer, fil per randa, la
situació política, històrica i social que es viu
a casa nostra. Cada curs, una caterva d’estudiants de tota Europa se
submergeixen en la cultura catalana. S’aproximen a la poesia d’Ausiàs
March, de Vicent Andrés Estellés i de Miquel Martí
i Pol; reviuen la lluita per la democràcia amb la banda sonora
de Raimon i Lluís Llach; s’enganxen a les novel·les de
Quim Monzó i Ferran Torrent; i em deixe un llarg etcètera
de manifestacions artístiques, amb denominació
d’origen, que no els passen gens desapercebudes.
Actuar
davant d’aquesta mena de públic resulta ben curiós: es
comporten com uns espectadors modèlics, sempre es mostren
respectuosos i receptius. Quan s’obri un torn de paraula, es desviuen
per saciar les seues inquietuds i participen amb vehemència
dels debats que sorgeixen a les aules. No tenen prejudicis:
simplement, es deixen captivar per les melodies i per les paraules,
s’impregnen de la música i pràcticament no perden
detall. Aplaudeixen al final de cada recital com a mostra de la seua
gratitud, et vénen a felicitar, intenten conversar una estona
amb tu, amb tota la naturalitat del món.
Em fa
l’efecte que el treball dels lectors i lectores de català,
dispersos per universitats de mig món, no està
reconegut públicament com es mereix: la seua tasca de promoció
i difusió de la nostra llengua és importantíssima,
resulta estratègicament indispensable. Al meu entendre,
persones com Mireia Casanya (Basilea), Anton-Simó Massó
(Zuric), Elisabet Capdevila (Colònia), Imma Martí
(Bochum), Ariadna Soler (Tubinga), Maria Lacueva (Saarbrücken)
Sebastià Moranta (Frankfurt), Òscar Bernaus (Berlín),
Marc Colell, Maria Dasca i Mathias Ledroit (París), Laia Arenas (Rennes), Èric
Viladrich (Quebec) i molts altres noms i cognoms, són
responsables de bona part de la projecció exterior dels
nostres escriptors i els nostres músics. Fan la seua feina amb
passió, combinant el rol de professor universitari amb el de
gestor cultural, fent malabarismes amb el pressupostos i esprement
els seus horaris fins al límit. Ells són els nostres
ambaixadors en la penombra.
Article publicat al diari digital L’Informatiu (5 de desembre de 2009)
Nota: El vídeo que il·lustra aquest article és un reportatge audiovisual de Dani
Fabra (ZurdosTV) que em va acompanyar amb la seua càmera durant el mes de març
de 2008 a Grenoble, Zuric, Basilea, Lausana i Marsella, en les nostres
primeres actuacions fora de l’Estat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!