Pau Alabajos

<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>

<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>

<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>

“PETITES ACCIONS
PODEN PROVOCAR GRANS CANVIS”

Una
de les formulacions de la teoria del caos, l’anomenat efecte
papallona, sosté que el bategar d’ales
d’un d’aquests insectes en l’hemisferi nord pot produir una
sèrie d’alteracions en l’atmosfera que, amb el temps, deriven en
un tornado en l’hemisferi sud. Aquesta curiosa i coneguda premissa
dóna títol al segon àlbum del cantautor Pau Alabajos (Torrent,
1982), Teoria del caos,
un treball que va eixir a la llum el passat 25 d’abril i que suposa
la continuació de la seua notable opera prima, Futur
en venda (Cambra Records, 2004). Quatre
anys d’aprenentatge entre un disc i un altre donen per a molt, així
com disposar de més i millors mitjans de producció. I això es
reflecteix poderosament en la factura musical de Teoria
del caos. El que continua intacte,
però, és l’esperit combatiu del seu debut i les mateixes
inquietuds per la situació política valenciana que prenyaven les
lletres del seu primer disc. Hi ha lament i reivindicació, però
també esperança. Com la que es pretén donar a entendre a través
del títol del disc. “El que volia expressar és que xicotetes
accions sense importància poden desenvolupar grans canvis, i en
aquest país del victimisme s’estan fent coses bé, però és un
treball a llarg termini”, explica, i insisteix en què “cal
tindre esperança perquè aquestes coses no cauen en sac trencat”.

Al
disc s’acumulen inquietuds col·lectives i personals com
ara la depredació urbanística (Contra
el ciment), el que Alabajos considera
un dels problemes més importants del país. “No podem viure a curt
termini. Una volta urbanitzes un metre quadrat ja no hi ha volta
enrere, no pots fer horta”, diu, i conclou afirmant en referència
al territori que “podem tindre un taüt que ens hem forjat
nosaltres mateixos”. Està això i també el tràfic d’armes
(Pamflet)
la violència de gènere (Lletania),
l’accident de Metro (Línia 1, la
cançó que Alabajos considera “la més especial del disc”, un
tema que va nàixer “de la indignació”), el conflicte basc
(Euskadi Batega,
amb la col·laboració del cantautor Ruper Ordorika), o la
construcció nacional (València, 9
d’Octubre). “Després de traure el
primer disc he tingut l’oportunitat de viure moltes realitats i
prens consciència de coses que no havies pogut vore. Per això el
disc segueix la mateixa línia compromesa”, explica. I argumenta
que un disc “és una fotografia del moment i els temes que em
preocupen queden reflectits”. Una sèrie de preocupacions,
tanmateix, dibuixades amb pinzellades d’esperança. “Fins i tot
les cançons de temàtica amorosa”, diu sobre Síl·labes
de vidre o Tinc
una mania inconfessable, “estan
composades des d’un punt de vista més esperançador que en
l’anterior disc, més de tancar ferides i tirar endavant”. De
fet, Alabajos reconeix la seua frustració perquè la denúncia sobre
una realitat defectuosa no comporte canvis polítics. “Però això”,
en al·lusió a la frustració, “no ens pot dur a la inactivitat”.
“La reflexió a què he arribat és que no hem fet les coses bé i
hi hagué una eufòria que ens hem de fer mirar”, assenyala en
referència a les unflades perspectives de canvi polític alimentades
des de l’esquerra les passades eleccions autonòmiques.

La
realitat que Alabajos dissecciona a les seues cançons està més o
menys on estava quan va publicar el seu primer disc. Però la seua
música sí que ha fet camí. “Quatre anys treballant i més de
tres-cents concerts et donen solvència i saps el que funciona i el
que no”, apunta el cantautor. A més, la tasca del productor Toni
Xuclà (responsable de treballs de Miquel Gil o L’Ham de foc), ha
dotat Teoria del caos d’un
nervi i unes textures absents a Futur en
venda. També ha contribuït amb els
arranjaments, juntament amb Laura Navarro, i tocant diversos
instruments. “Toni Xuclà té un segell, però escoltava el que
nosaltres preteníem fer. És un productor molt dialogant que posa
recursos a les nostres exigències”, puntualitza.

El
que roman del primer treball és el gust per les cordes, ara
accentuat amb la presència de la Jove Orquestra de Cambra de
València (JORCAVAL) dirigida per Christian Roca. Un disc, per tant,
més complex i més elaborat que l’anterior, gravat a cavall entre
Real de Montroi i Manresa, i que es presentarà oficialment, si les
circumstàncies ho permeten, a l’Auditori de Torrent, al mes
d’octubre. “És el que ens faria il·lusió, però això està en
l’aire perquè des que ha canviat el govern no som ben rebuts”,
explica Alabajos, i argumenta que eixa mala predisposició té a
veure amb el malestar generat en les files populars pel tema Línia
1. En tot cas, de forma prèvia
Alabajos i els seus músics podran avaluar l’acollida del seu nou
disc amb un o dos concerts setmanals. L’efecte
papallona de Pau Alabajos es posa en
marxa. Esperem pacientment els efectes.

XAVIER ALIAGA

Entrevista
publicada en el Quadern del diari El
País (8 de maig de 2008)

<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!