Jo era molt petita, i munpare havia comprat un Seat 600 D
Devia ser a causa d’això que, en comptes de dur-nos a nedar a Formentor amb la seva barca (aleshores la Catalina, el nom de mumare) desgraciadament ens va voler a dur a passejar amb el cotxo nou. Ell i jo anàrem a posar-hi benzina a l’única benzinera que aleshores hi havia al Moll (no sé si n’hi ha d’altra, em pens que no). Era d’un cosí de mumare.
–Veig que els comunistes també se passegen, el 18 de juliol.
Ja no record el que li va respondre munpare. I segurament no ho record perquè no ho vaig poder sentir. Munpare anava amb un seny de bístia vella, però no callava. No va haver de callar mai, era una persona honorable. I no era un penjat com jo ara, guanyava molts de doblers. I podia dir d’on sortia cada cèntim. Per petita que fos, jo ja veia que no era com aquell altre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!