Pau Alabajos

Per què Teoria del caos?

Edward Lorenz, que per cert va faltar fa poc, va enunciar aquesta teoria matemàtica com una pregunta: pot el bategar de les ales d’una papallona en un hemisferi ocasionar un tifó a l’altra punta del món? Si ho prenem com a metàfora, ve a dir que les accions insignificants, que a simple vista poden semblar irrellevants, en realitat estan incidint en les grans estructures, estan canviant les coses. Tot i que siga imperceptible a curt termini, les nostres accions no queden en no-res: tota pedra fa paret; i la que no, fa forat.

Respecte a Futur en venda es nota una evolució, tant en la música com en les lletres.

El primer disc ens va oferir la possibilitat de rodar per tot el domini lingüístic: hem fet més de 200 actuacions des de 2004, amb tota l’experiència i les taules que això comporta. A més a més, ens ha permés viure en primera persona les lluites socials d’arreu del país, amb la qual cosa tenim un bagatge adquirit que pense que és un ingredient cabdal en aquest treball. Pel que fa a la producció, hem comptat amb l’ajuda de Toni Xuclà (Miquel Gil, Ovidi Montllor) i hem enregistrat un dels temes amb una orquestra de cambra (Euskadi batega).

De fet, com va sorgir la col·laboració de Ruper Ordorika per a aquesta cançó?

Vam coincidir en una nit de cançó a Castelló de la Ribera farà cosa de dos anys. Es tracta d’un artista que em desperta molta admiració, així que, quan va vindre a actuar a l’OCCC l’any passat, vaig proposar-li si voldria participar en el disc. Ruper va accedir-hi, i per a mi és un tot un honor.

També, però, hi ha texts més personals.

Per descomptat. Un disc és la fotografia del moment que vius durant un període de creació, les cançons parlen de la teua relació amb l’entorn, tant a nivell col·lectiu com a nivell individual. Els temes de contingut social i polític es barregen amb altres de més íntims i autobiogràfics.

Hem seguit en el teu blog la gira de concerts que has fet per Europa. Com anà l’experiència?

En març vàrem presentar en directe Teoria del caos en Grenoble, Lausana, Basilea, Zuric i Marsella. Va ser una experiència enriquidora i que et fa veure les coses des d’una perspectiva nova: a voltes menystenim la projecció internacional de la cultura catalana, ja que es tendeix a pensar que és una cultureta d’autoconsum, quan en realitat, hi ha un interés palpable per les nostres lletres i el nostre context polític. No tenim motius per a sentir complex d’inferioritat.

RICARD CHULIÀ

Entrevista publicada en la revista Agenda Urbana (Maig 2008)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!