Pau Alabajos

diumenge, 26 d’agost de 2007, Sóller (Mallorca), Centre Cultural Can Dulce

Hui fem doblet. Per la vesprada la gent de Maulets ha organitzat un concert a Sóller, en un centre cultural anomenat Can Dulce. Aprofitem l’oratge esplèndid d’aquest diumenge per visitar la ciutat: Pep ens ha contat que fins fa relativament poc de temps aquesta era una població quasibé inaccessible, atrapada entre la mar Mediterrània i la serra Tramuntana. Ens comenta que fins fa quatre dies era més fàcil comunicar-se amb el sud de França que amb la ciutat de Palma (a uns 45 quilòmetres al nord sobre el mapa). Ara la cosa ha canviat diametralment: un polèmic túnel travessa la muntanya da banda a banda i en qüestió de mitja horeta et plantes al centre de Sóller. Dinem a Fornalutx, un poblet molt pròxim. El restaurant es diu Can Antuna i cuinen menjar tradicional balear, ja teníem ganes de tastar vertaders plats autòctons de l’illa. A les quatre i mitja hem quedat per fer les proves de so en Can Dulce. La veritat és que es tracta d’un lloc molt interessant: aquest centre cultural no depén de l’ajuntament, sinó que està gestionat per particulars de Sóller que aposten per la cultura i per l’educació. S’hi organitzen amb freqüència presentacions de llibres, concerts, xarrades, debats, escoles d’estiu per als xiquets… Ens quedem meravellats amb l’acústica de la sala on hem d’actuar. Podem tocar a pèl perfectament, amb la guitarra i el violí desendollats, només cal sonoritzar una miqueta la veu perquè estiga lleugerament per damunt dels instruments. Estem asseguts a la mateixa altura que els espectadors, de manera que els podem mirar directament als ulls. La sala no és molt gran i està plena de gom a gom, una part del públic s’ha hagut de quedar de peu i observa el concert des de la porta que dóna al carrer. Les condicions són magnífiques, ens sentim molt a gust i la proximitat de la gent fa que s’hi genere una interacció molt especial. El recital està eixint absoluntament redó fins que m’emocione en la versió que fem d’Al Vent i se’m trenca una corda de la guitarra. No tinc recanvis, o siga que hem d’interpretar la darrera cançó i els bisos amb una corda menys. De tota manera, ens sentim eufòrics perquè hem posat tota la carn al torrador i hem gaudit moltíssim amb el públic. Marc, Pep, i alguns companys i companyes de Maulets han preparat un berenar per a després del concert que ens ofereix la possibilitat de xarrar una miqueta i comparar, entre altres coses, la depredació urbanística del litoral del País Valencià amb la de la costa mallorquina. No hem sigut capaços de posar-nos d’acord en quina de les dues és més terrible. Hem aprés moltes coses aquesta vesprada a Sóller i marxem cap a Portocolom amb un sentiment de gratitud pel tracte rebut i un record magnífic de l’actuació que ens resultarà difícil d’esborrar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!