Pau Alabajos

Els abanderats de la intransigència han tornat a actuar. Aquesta vegada el seu objectiu era Ca Revolta. Han fet pintades i han disparat contra els vidres de les finestres amb una pistola de perdigons. Després de la llegendària fita, els grans homenots han fugit per cames. Amb nocturnitat i traïdoria, conscients de la complicitat dels cossos de seguretat: no és, ni molt menys, la primera vegada que ataquen la seu d’una entitat progressista. Les agressions perpetrades contra el Casal Jaume I de Russafa, la seu del Bloc Nacionalista Valencià a Gandia o fins i tot una institució acadèmica com la Universitat de València, entre d’altres, posen de manifest la impunitat amb què actuen els peons de l’anticatalanisme. Per a acabar-ho d’adobar, un altre episodi de discriminació lingüística se suma al llarg historial de menyspreu i marginació que la nostra llengua ha patit en diversos tira-i-arronses amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Mentrestant i com és habitual, la Generalitat gira la mirada cap a un altra banda i calla perquè no li interessa prendre partit oficialment en un conflicte del qual trau un alt rendiment polític. Seguint la tònica, també Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) obvia olímpicament aquesta agressió en els seus informatius, atés que ha aconseguit normalitzar la manipulació mediàtica davant dels tele-invidents a còpia d’una lloable constància i tenacitat. Amb aquest escrit m’agradaria expressar la meua solidaritat amb els companys i companyes de Ca Revolta que, gràcies al seu compromís i el seu treball diari, donen ales a l’associacionisme valencià i obren un espai de gran vàlua per a la reflexió i el diàleg. Sense aquesta casa de tots que és Ca Revolta, seria impossible entendre una gran quantitat d’iniciatives que aposten per un País Valencià més habitable, més sostenible i amb grans horitzons de futur. Un País, en definitiva, que salvaguarde la llibertat d’expressió de tots i cadascun dels seus ciutadans.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!