Pau Alabajos
TEORIA DEL CAOS
dissabte, 25 d’agost de 2007, Felanitx (Mallorca), Es Redós
Una miqueta més descansats, viatgem en un cotxe llogat fins a Felanitx, una població que aquesta setmana celebra les seues festes patronals. La nostra actuació està organitzada per Es Redós, un pub de referència en aquesta ciutat on es programen amb freqüència tot tipus d’activitats culturals i d’esplai. Jaume, el gerent del local, ens anuncia que ens correspon a nosaltres l’honor d’estrenar una tarima de fusta que han adquirit per a albergar-hi concerts acústics i de format reduït. Fem les proves de so amb tota la tranquil·litat del món, conscients que la gent està divertint-se a cor que vols en els carrers del municipi: l’enrenou que traspassa les finestres del local així ho demostra. Deixem tot preparat damunt del cadafal i mentrestant, per fer temps, observem des de la plaça com va arribant el públic. Sopem qualsevol cosa abans de començar. Des de la primera nota comprovem que l’hàbitat natural de la cançó d’autor definitavment no són els pubs ni les sales de concerts. El soroll de les monedes sobre el taulell, les converses en veu baixa d’aquells que no han acudit a gaudir del concert, la màquina de tabac, un futbolí que n’hi ha en l’andana de l’establiment, entre altres coses, dificulten considerablement la connexió amb l’espectador. Així i tot, les persones que sí han vingut amb la intenció d’escoltar les nostres cançons ens comenten en finalitzar el recital que els ha semblat un directe molt expressiu. Paradoxes com aquesta demostren que, de vegades, la incomoditat que tens damunt de l’escenari no es correspon amb el sentiment que transmet la teua interpretació: enigmes escènics sense explicació…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ha estat un goig trobar-te en aquesta casa nostra que és Vilaweb. Les vacances i tindre l’ordinador espatllat un grapat de dies han impossibilitat el no llegir-te abans. Al plaer de les teues cançons hi afegirem el dels teus comentaris i escrits. Salut.
Sime